No acab d'entendre el «totum revolutum» de les tan comentades oposicions. Poc m'importa que les preparàs la UIB, el funcionari de torn o el polític responsable. Tenc entès que a la primera convocatòria sortiren preguntes que «ferien» la sensibilitat dels opositors, molt indiscretes, íntimes i de la seva vida privada, fins i tot «provocatives». La gran protesta que això va causar, l'entenc des del punt de vista de la «por» davant el Tribunal, explicable en gent que necessita aquest lloc de feina i una certa immaduresa en no tenir la gosadia de contestar aquestes preguntes amb un «No us importa». «Aquesta pregunta és improcedent». «No vull contestar» o simplement tatxar-les.

Tot l'enrenou causat per aquesta suposada «por» interpret que és degut a la joventut o inexperiència dels examinats, però la primera «protesta» havia de ser als mateixos papers dels exàmens i no sentir-se tan «ofesos», ja que no ofèn qui vol.

No pretenc que l'altra gent, i sobretot els opositors em donin la raó, però tenia ganes de comentar-ho i ja ho he fet. Gràcies per llegir-me, si heu arribat fins aquí.