Tornem"hi, ja hi som un altra vegada a la prada de les cebes.
L'aldarull format per la pujada al poder de l'ultradretà Haider ha
dut nombrosos articulistes i no menys periodistes a posar el crit
en el cel dient que tornava el Hitler del nou mil·lenni. Sempre, i
aquí jugava un cop més la concepció judeocristiana de la nostra
societat, la culpa és dels altres i ens atorgam els papers de
víctimes propiciatòries. La cultura globalitzadora ja ha emès el
seu veredicte de culpabilitat envers la nova formació governant i
no deixa espai per a l'autocrítica, això mai, no fos que el poble
es despertés i haguéssim de córrer..., diuen els de sempre.
No sóc sospitós de ser un ultradretà i em fa mal la consciència
i l'esperit quan veig que demagogs de tercer ordre són capaços
d'ensarronar tot un poble i fer"lo combregar amb rodes de molí. No
obstant això no puc culpar únicament el poble per haver triat
aquesta opció si vull fer l'autocrítica cap a tots els que creiem
que és nostra la culpa, per no haver solucionat els problemes
quotidians, dins la forma i la norma democràtica.
Tal volta estam aplicant a la democràcia formes antigues i en
aquest procés de canvi produït pel desenvolupament tecnològic no
hem sabut dir"li a la gent que les coses no són com abans i que és
necessari evolucionar en les formes de gestió de la res publica;
els partits polítics van canviant cap a models més publicitaris i
electorals, fugint d'elements participatius i assemblearis més
propis de la Revolució russa i d'una esquerra antiga i caduca, que
dels temps d'avui i d'aquest nou mil·lenni. Les opcions intermèdies
encara tenen un cert futur i dins aquesta nova definició el paper
dels mitjans de comunicació social és clau, ja que gràcies a les
noves tecnologies la informació arriba a qualsevol indret, per
petit que sia aquest.
Si d'alguna manera podem batejar el nou segle és amb el nom de
la comunicació. Tal vegada la solució és més senzilla del que
pareix i s'ha de començar per un canvi semàntic. Les paraules tenen
un poder més gran del que a simple vista sembla, i hauríem de
canviar l'expressió «Govern de», pel d'«Administració de» i la
vocació de servei que té reflectida l'organització administrativa a
la nostra Constitució, que és viva i ben viva a pesar que algú la
vulgui matar (la salut és bona), es veuria enfortida i el ciutadà
se sentiria més secundat pel seus servidors. En anglès un
funcionari és un public servant; les paraules tenen la seva
importància i no podem oblidar que el que paga és ell i no el
polític de torn que intenta monopolitzar el seu funcionament.
La vida no és més que una lluita entre la realitat i la utopia i
els conflictes generats per aquesta disfunció. No podem oblidar que
els polítics són part de la nostra vida i ells són també part de la
nostra disfunció. Hem de veure amb claredat que les seves formes
d'actuació vénen mediatitzades pel fet del grau d'esquizofrènia
produïda pel fet de ser uns personatges públics i que la seva
imatge preval més que la seva vertadera identitat. Per tant i per
acabar no jutgem els casos de Haider o El Ejido pels fets que s'han
produït, hem d'arribar fins a les causes que han originat que es
produeixin, i així podrem eradicar el mal d'arrel.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.