Les Illes Balears són un cas inaudit. Per a mi són tot un
fenomen digne de dissecció atenta. De moviments socials i
ideològics que manifestin, sense embuts, llurs conviccions
catalanes n'hi ha més aviat poquets. Aquí, allò que més abunda, si
més no numèricament, són dues tipologies ben marcades. O ens sentim
espanyols, per bé que sigui sense febrilitats accentuades, però
espanyols al capdavall. O, segona, ens sentim, simplement, de
l'illa nadiua, ras i curt. Ara bé, balear, autènticament balear,
ningú no s'ho sent. Ningú no projecta aquesta mena de sentiments.
La idea de país, entès amb generositat interinsular, és una pura
fotesa, una extravagància il·lusòria pròpia d'esperits beneits.
Res, però, de tangible o creïble.
Dins aquest panorama ben complex que dibuix, hi conviu un
aspecte ben curiós, que fa de mal comprendre, si més no al meu
modest enteniment. Enmig d'una consciència de catalanitat tan
migrada, i sovint blasmada per grans capes socials, resulta que
totes i cadascuna de les illes celebra expressament i entusiasta la
seva respectiva catalanitat més pregona i indiscutible. Vull dir
que l'exaltació absoluta de la menorquinitat pren formes concretes
de catalanitat; i concretes són les formes catalanes de la diada
d'Eivissa i Formentera, o la mallorquina de l'Estendard.
En efecte, aquí, cada illa rememora llur identitat catalana amb
perspectiva insular, però rigorosament desconnectada "barallada,
diríem" d'una pretesa realitat superior (interinsular) anomenada
balear. Menorca té la seva diada el 17 de gener, en record de
l'entrada a l'illa dels estols d'Alfons III el 1287. Eivissa la
fixa el 8 d'agost, commemorativa de l'arribada de Guillem de
Montgrí el 1235. I Mallorca fa el 31 de desembre, Festa de
l'Estendard, evocadora de la conquesta del territori per Jaume I el
1229. Si més no, aquest ha estat el fet preeminent a Mallorca fins
a la recent institució de la celebració del 12 de setembre, que
pren memòria de la data en què Jaume II de Mallorca atorgà els
privilegis i franqueses del Regne de Mallorques.
Així, idò, no puc deixar de constatar, amb certa perplexitat,
que la migrada consciència històrica catalana que, enmig de la
quotidianitat, estem disposats a reconèixer, en canvi, la vivim
explícitament i massivament durant la diada respectiva de cada
illa. A la vegada, però, aquesta mateixa essència no sembla tenir
prou dimensió com per esdevenir el denominador comú a l'hora
d'instituir una data de convergència interinsular, vàlida,
acceptada i efectiva per a tothom. ¿Per què passa aquest estrany
fenomen? No tinc pas una resposta contundent. Només som capaç
d'imaginar que potser encara vivim sota el pes terrorífic de
l'ombra obaga i desagradable de l'extingida Diputació. És potser el
meu un punt de vista patològicament insularista "i més encara:
d'illa menor, ho reconec", però em creguin que és real i efectiu,
d'una força activa i determinant. La Diputació, durant tota la
contemporaneïtat, obligà les Illes a fixar una relació en fals,
plena de recels, d'un centralisme, abusiu i displicent,
absolutament desintegrador, d'encuny a vegades tenebrós, talment
com una família els germans de la qual acaben barallats en
sentir"se lesionats a l'hora de l'herència.
Ho torn a dir. Em sembla, modestament, que és un fenomen
inefable el que es dóna a les Illes. Per separat, fem una festassa
d'identitat "és clar que ben catalana, catalaníssima. Ara bé, quan
això ho traslladam a un nivell superior, el fracàs és notori i
contundent. Plegats, a l'hora d'intentar una mínima unió, no sabem
encertar en una qualsevol forma de balearitat. Els saberuts, que
s'ho estudiïn. Però si de res els val, un darrer apunt: en el repàs
a la història que, durant la passada Diada, es mostrà a Palma en
cartró"pedra, no hi havia ni un sol personatge de Menorca, ni
d'Eivissa, ni de Formentera. Tampoc cap episodi històric dels
petits niells que envolten Mallorca. Si no ens llevam de sobre el
pes nefast de la Diputació, no construirem un país normal. Vull dir
unit per dins.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.