Aquest és el resum més o manco subliminal del missatge que repetitivament llança el PP en aquesta campanya: Espanya és una sola nació i l'únic partit que així ho defensa fins el límit és el PP. Per tant, els bons espanyols que veuen com el perill disgregador es veu ara multiplicat perquè el PSOE pacta amb els nacionalistes, no tenen més remei, per defensar-se dels «atacs», que votar el PP. L'orgull dels dirigents del PP que durant la campanya s'afarten de recordar-nos que és l'únic partit que té el mateix discurs a tot el país i defensa el mateix programa a totes i cadascuna de les comunitats autònomes, demostra fins a quin punt no comparteix, el PP, els mínims que són de comuna acceptació per tots els altres partits. Efectivament, un partit que té el mateix programa electoral cultural per al País Basc, Catalunya, Balears, Extremadura o Ceuta com és el PP, o no entén res o, molt pitjor, ho entén perfectament. Per als conservadors això de les autonomies, el dret a les diferències culturals i lingüístiques no són més que «problemes» que cal arreglar a pesar de la Constitució. Naturalment estan disposats al sacrifici (dels altres), a defensar les essències nacionals com ells les entenen, que no és d'altra manera que subordinant els drets dels ciutadans que tenen altres cultures illenques. Ho deia Aznar en un dels seus mítings que no han pogut, en aquesta legislatura, «arreglar» alguns «problemes» però que si tenen la «majoria suficient» poden estar ben segurs els seus votants, que els «arreglaran». I quins eren, aquests «problemes»? Entre d'altres, el famós Decret d'Humanitats, que ha promès el president que el recuperaran, perquè, està ben clar, no es pot permetre més que la «tropa», o els «batiburrillos», o els pactes «antinaturals», o les conspiracions «socialcomunistes separatistes» continuïn afavorint que a determinades autonomies els al·lots estudiïn amb textos que no siguin els mateixos de la profunda Castella, mare espiritual de la nació, de la qual qualsevol forma cultural n'ha de ser per força perllongació o, si no, és que és una desviació perillosa que cal corregir.
La befa contínua que pretenen fer els conservadors de les legítimes aspiracions nacionalistes, encara que aquestes siguin perfectament enquadrables dins la Constitució, o dels nous aires federalistes asimètrics que s'intenten obrir pas dins el PSOE, evidencien fins a quin punt al PP li ve grossa, la Constitució. L'accepten ara, perquè dins el concert europeu no tenen alternativa, però no l'assumeixen. És vera que dins els altres partits, com el PSOE o IU, hi ha hagut, i n'hi ha i segurament n'hi haurà sempre, temptacions d'emprar demagògia nacionalista castellanista, però la diferència és que mentre en aquests partits són excepcions cavernícoles individuals, en el PP la caverna és la línia oficial i única.
