Els diaris anglesos escamparen ahir el rumor que Abel Matutes i el seu homòleg britànic, Robin Cook, havien pactat l'alliberament d'Augusto Pinochet, que ahir es recuperà «feliçment» de la greu afecció només trepijar terra xilena. De moment, els ciutadans espanyols no ens hauríem de preocupar massa per les filtracions verídiques o no dels mitjans anglesos. Tenim altres motius per reflexionar sobre la conducta d'Abel Matutes. El govern de què fa part arribà al poder gràcies en gran part a la denúncia del terrorisme d'estat perpetrat per l'Executiu anterior. Un ministre d'aquell gabinet, José Barrionuevo, ja ha estat jutjat i condemnat per la Justícia. S'ha demostrat que a l'Estat espanyol no existia impunitat per a aquells que assassinen ciutadans espanyols. Una part dels protagonistes d'aquella història del GAL s'ha tornat a reunir en l'afer Pinochet: el mateix jutge i el Govern del PP. El cas era també el mateix: s'havien assassinat ciutadans espanyols. El jutge ha estat tenaç, però el Govern de José María Aznar, en la persona d'Abel Matutes, ha mostrat un desinterès o una inhibició que, si més no, provoquen perplexitat. El més lògic és pensar que, si Augusto Pinochet ha assassinat ciutadans espanyols, la postura del Govern espanyol, que els representa i els ha de defensar, hauria d'haver estat plantejar un recurs contra la decisió de no extradir el genocida. No ha estat així. Molta de gent, durant molts d'anys, es continuarà demanant per què.