La Diada d'ahir trenca amb la parafernàlia circense d'edicions anteriors. No obstant això, fa la impressió que el Govern de Progrés no ha estat capaç d'imprimir-li un segell propi. I per ventura, això és un mèrit: no voler imprimir-li un segell propi, perquè la Diada és de tots i per això s'ha d'evitar imposar-li distintius personalistes. Tanmateix, la seva transcendència sempre anirà en funció del grau d'autoconsciència assolit pels ciutadans de les Illes Balears. La festa de l'Estatut no serà una festa més o menys sentida per la voluntat dels governants. Una altra cosa és voler-ho emmascarar amb atraccions de fira que res no tenen a veure amb l'esperit de la jornada. Una consciència modesta i moderada ha de ser traduïda en una celebració del mateix signe. Uns actes més o manco fastuosos poden satisfer l'ego de l'organitzador, però no canviar la realitat. Mirat per aquest cantó, els actes han estat tot un encert. I, es miri per on es miri, ha estat tot un encert la selecció de les persones guardonades amb les Medalles d'Or i els premis Ramon Llull. Miquel Barceló, Joan Marí, Maria del Mar Bonet, Miquel Alenyà, Climent Garau, Bartomeu Suau, Cristòfol Serra i la Caixa-Colonya són persones que ens fan sentir orgullosos d'haver compartit un temps i un espai amb ells. El reconeixement institucional que han rebut és una passa més cap a la consciència de país que un dia pot permetre celebracions de l'Estaut més arrelades.