Emaya i els ideals de la joventut

Aquest diari que teniu a les mans, que "no em cansaré de repetir-ho" és el millor de les Illes Balears i Pitiüses en llengua catalana, és, com a tal, un diari jove. En un diari jove sempre hi sol haver molta gent jove. Treballar al costat de gent molt jove produeix sensacions contradictòries. Els vells voldríem que els joves ho sabessin tot i que alhora conservassin l'energia i l'entusiasme propis de la seva edat, i això només es pot donar en casos molt especials "dels quals, en aquest diari, n'hi ha tants o més que a qualsevol altre lloc. Certament, dels joves resulta estimulant veure la naturalitat amb què exigeixen l'impossible. No és que ignorin que l'impossible és impossible, "lo que no pué zé no pué zé, y, a má, é impozible, com diu un gran amic meu andalús", sinó que encara sobrevaloren el poder de la raó. De vegades és emocionant i entendridor comprovar com els al·lots empren arguments basats en la justícia per demanar que canvïin les coses, com si la justícia fos un concepte naturalment inserit en la vida quotidiana. Emociona i entendreix, cert, però també de vegades et deixa un regust amarg a la boca. I ara acompanyau aquest servidor de tots vostès a fer memòria per recuperar un titular de divendres passat: concretament, el titular de l'editorial. En llegir-lo, servidor vaig sentir que se'm girava el cor, perquè em va semblar que, en lloc d'aquest diari, m'havia caigut a les mans un pamflet d'aquells d'altre temps "de quan teníem tota la raó. Bé, el titular: «Emaya s'ha d'explicar». L'editorial, com sap tothom, expressa el posicionament del diari davant l'assumpte o els assumptes que el mateix diari considera protagonistes de l'actualitat. Però, no ens enganyem, l'editorial no l'escriu materialment el cònsol de l'Esperit Sant. I hi ha molta sang jove per les venes d'aquest titular. Es pot exigir que el senyor Cadenas i la senyora Crespo donin explicacions coherents de la politiqueria de baixa estofa que els dicta Fageda? Revelaria en tot cas una fe en la humanitat que anuncia decepcions imminents, que podrien donar lloc a una depressió crònica. Als joves se'ls ha de dir que no perdin el sentit de la justícia, però també que els ideals no resistiran un enfrontament amb realitats tan sòrdides com les que encarnen determinades persones.