Una conspiració d'Aznar?

Una economia a escala planetària exigeix unes organitzacions de control mundial que no existeixen encara. Matisem, tenim l'ONU i altres que, sobre el paper, haurien d'exercir funcions efectives de control. A la pràctica, són els grans organismes de decisió econòmica els qui "sense cap control democràtic" decideixen a gust dels interessos. Burke afirmà que «el preu de la llibertat és l'eterna vigilància». I l'economia mundial no té, avui per avui, qui la vigili. El món no és, per tant, democràtic.

La mundialització significa portar a nivell planetari la sacrosanta competitivitat. I per competir, en diuen, que s'ha d'esser gros, fort i àgil, entre moltes altres virtuts sempre associades a una visió que l'economia és un terreny on impera la llei de la selva: una lluita on el més fort triomfa i el feble se sotmet o mor. Mentre es practica la retòrica dels «drets humans», es practica un autèntic darwinisme econòmic i social. Hobbes amb allò de «l'home és un llop per a l'home» no ha perdut vigència.

Felipe González "un referent polític obligat a l'Espanya actual" ha intuït que l'acord empresarial entre BBVA i Telefònica era una baula fràgil de la cadena del PP. En comptes d'intentar explicar "missió impossible" a la gent què és aquesta Gran Aliança, ha preferit aplicar"li un qualificatiu que és una sentència. L'acord empresarial en qüestió és un «monstre». I el monstre nascut a l'empara d'una política del PP serà un «problema seriós per al futur d'Espanya». Les privatitzacions s'imposen. Un sector públic, sobredimensionat més enllà dels serveis bàsics, encaixa malament amb una nova economia que exigeix agilitat, eficàcia i costos racionals. Si la privatització és obligada no l'hem de discutir. Al cap i a la fi, la política no és altra cosa que treure partit d'allò que és "com ara les privatitzacions" inevitable.

Però una cosa són les privatitzacions i una altra, ben diferent, de com les ha duit endavant el PP a Espanya. José María Aznar ha tengut prou esment de situar els seus amics dins les cúpules empresarials a fi de continuar manejant els fils. Qui, si no Aznar, ha portat Juan Villalonga a la presidència de Telefònica i Francisco González a la vicepresidència del BBVA? El gegant nascut de l'aliança entre BBVA i Telefònica no és, per tant, una estructura de poder econòmic deslligada del poder polític del PP. És un element clau del poder del PP. Felipe González ha manifestat que si Aznar i Rato «no estan d'acord amb aquesta operació» i el monstre els ha fuit de la gàbia no poden continuar governant després de les pròximes eleccions. Seria, tal vegada, més senzill considerar que Aznar sap perfectament el que ha fet. I que coneix perfectament "seguint amb les manifestacions de Felipe González" «lo que Villalonga está montando». El monstre té, ben segur, vida pròpia. Però Juan Villalonga i Francisco González no són, dins l'acord BBVA i Telefònica, precisament dos convidats de pedra. Són una part essencial del cervell de monstre. I darrere l'un i l'altre hi ha la llarga mà d'Aznar.

César Vidal acaba de publicar un llibre sobre diverses conspiracions contra la democràcia. Sistemes democràtics han estat abatuts per conspiracions de bolxevics, feixistes, nazis, militars... Avui les democràcies "les d'Europa sobretot" tenen poc a témer de tots aquests enemics, absolutament passats de moda. Els neonazis de Haider no desfilaran mai pels carrers de Viena senzillament perquè per fer"ho necessitarien, per no fer riure, uns uniformes que no tenen.

Hi ha, però, una altra conspiració que César Vidal apunta amb encert: la que és capaç de convertir una democràcia en una pura formalitat, en una pura clovella sense contengut. Aznar situa Villalonga i altres dins un nou poder "un poder formidable i sense control democràtic" que és una amenaça per a la democràcia a Espanya. El monstre "recursos n'hi sobren" ha d'ajudar Aznar a guanyar les pròximes eleccions generals. I si el triomfador fos Almunia amb un Govern de Progrés, el gegant concebut per Aznar i dirigit pels seus amics es convertiria en un element bel·ligerant contra els resultats de la voluntat popular dels espanyols. Si el monstre és producte intencionat de la voluntat d'Aznar, seria una immoralitat. Si és un resultat no desitjat seria una irresponsabilitat. En un i altre cas, Aznar hauria de deixar la Moncloa. En benefici d'Espanya, naturalment.