L'aliança estratègica entre BBVA i Telefònica és un tema d'alta
volada que, per a la gent del carrer, deu resultar tan impenetrable
com el misteri de la Santíssima Trinitat. Ara la cosa va "a Espanya
i arreu del món" de concentració d'empreses. La dimensió «nacional»
resulta ridícula davant els nous gegants planetaris. Sembla que
sense tenir una mida colossal no es pugui sobreviure dins una
economia mundialitzada.
Una economia a escala planetària exigeix unes organitzacions de
control mundial que no existeixen encara. Matisem, tenim l'ONU i
altres que, sobre el paper, haurien d'exercir funcions efectives de
control. A la pràctica, són els grans organismes de decisió
econòmica els qui "sense cap control democràtic" decideixen a gust
dels interessos. Burke afirmà que «el preu de la llibertat és
l'eterna vigilància». I l'economia mundial no té, avui per avui,
qui la vigili. El món no és, per tant, democràtic.
La mundialització significa portar a nivell planetari la
sacrosanta competitivitat. I per competir, en diuen, que s'ha
d'esser gros, fort i àgil, entre moltes altres virtuts sempre
associades a una visió que l'economia és un terreny on impera la
llei de la selva: una lluita on el més fort triomfa i el feble se
sotmet o mor. Mentre es practica la retòrica dels «drets humans»,
es practica un autèntic darwinisme econòmic i social. Hobbes amb
allò de «l'home és un llop per a l'home» no ha perdut vigència.
Felipe González "un referent polític obligat a l'Espanya actual"
ha intuït que l'acord empresarial entre BBVA i Telefònica era una
baula fràgil de la cadena del PP. En comptes d'intentar explicar
"missió impossible" a la gent què és aquesta Gran Aliança, ha
preferit aplicar"li un qualificatiu que és una sentència. L'acord
empresarial en qüestió és un «monstre». I el monstre nascut a
l'empara d'una política del PP serà un «problema seriós per al
futur d'Espanya». Les privatitzacions s'imposen. Un sector públic,
sobredimensionat més enllà dels serveis bàsics, encaixa malament
amb una nova economia que exigeix agilitat, eficàcia i costos
racionals. Si la privatització és obligada no l'hem de discutir. Al
cap i a la fi, la política no és altra cosa que treure partit
d'allò que és "com ara les privatitzacions" inevitable.
Però una cosa són les privatitzacions i una altra, ben diferent,
de com les ha duit endavant el PP a Espanya. José María Aznar ha
tengut prou esment de situar els seus amics dins les cúpules
empresarials a fi de continuar manejant els fils. Qui, si no Aznar,
ha portat Juan Villalonga a la presidència de Telefònica i
Francisco González a la vicepresidència del BBVA? El gegant nascut
de l'aliança entre BBVA i Telefònica no és, per tant, una
estructura de poder econòmic deslligada del poder polític del PP.
És un element clau del poder del PP. Felipe González ha manifestat
que si Aznar i Rato «no estan d'acord amb aquesta operació» i el
monstre els ha fuit de la gàbia no poden continuar governant
després de les pròximes eleccions. Seria, tal vegada, més senzill
considerar que Aznar sap perfectament el que ha fet. I que coneix
perfectament "seguint amb les manifestacions de Felipe González"
«lo que Villalonga está montando». El monstre té, ben segur, vida
pròpia. Però Juan Villalonga i Francisco González no són, dins
l'acord BBVA i Telefònica, precisament dos convidats de pedra. Són
una part essencial del cervell de monstre. I darrere l'un i l'altre
hi ha la llarga mà d'Aznar.
César Vidal acaba de publicar un llibre sobre diverses
conspiracions contra la democràcia. Sistemes democràtics han estat
abatuts per conspiracions de bolxevics, feixistes, nazis,
militars... Avui les democràcies "les d'Europa sobretot" tenen poc
a témer de tots aquests enemics, absolutament passats de moda. Els
neonazis de Haider no desfilaran mai pels carrers de Viena
senzillament perquè per fer"ho necessitarien, per no fer riure, uns
uniformes que no tenen.
Hi ha, però, una altra conspiració que César Vidal apunta amb
encert: la que és capaç de convertir una democràcia en una pura
formalitat, en una pura clovella sense contengut. Aznar situa
Villalonga i altres dins un nou poder "un poder formidable i sense
control democràtic" que és una amenaça per a la democràcia a
Espanya. El monstre "recursos n'hi sobren" ha d'ajudar Aznar a
guanyar les pròximes eleccions generals. I si el triomfador fos
Almunia amb un Govern de Progrés, el gegant concebut per Aznar i
dirigit pels seus amics es convertiria en un element bel·ligerant
contra els resultats de la voluntat popular dels espanyols. Si el
monstre és producte intencionat de la voluntat d'Aznar, seria una
immoralitat. Si és un resultat no desitjat seria una
irresponsabilitat. En un i altre cas, Aznar hauria de deixar la
Moncloa. En benefici d'Espanya, naturalment.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.