Llei de Consells Insulars: respecte rigorós per l'Estatut d'Autonomia

TW
0

«El Govern, l'administració i la representació de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i les illes adjacents a aquestes correspondran als consells insulars, els quals gaudiran d'autonomia en la gestió dels interessos propis, d'acord amb la Constitució, amb aquest Estatut i amb el que establiran les lleis del Parlament» . (Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, Article 36, capítol IV). Això, el que diu l'Estatut, ni més ni menys, és el que el Govern del Pacte de Progrés i els socialistes estem concretant en una llei. I és el que els socialistes hem defensat sempre: que els Consells Insulars han de ser els vertaders governs de cadascuna de les illes, que ja han assolit la majoria d'edat. Aquesta era la nostra postura quan érem a l'oposició i impulsam la llei ara que som al Govern.

Els Consells Insulars tenen una doble vessant de règim local i d'institucions de la Comunitat Autònoma a la qual hem de donar una organització institucional a través de l'actual llei. Des del moment que els Consells Insulars gestionen competències molt importants, que no els vénen donades per ser l'equivalent balear de les Diputacions provincials, sinó per ser institucions específiques de les Illes Balears, és necessari que plantegem una nova possibilitat d'organitzar-se, per tal de poder gestionar amb la mateixa eficiència que l'administració autonòmica. Això és el que fa aquesta llei, intentar conjugar ambdues naturaleses en una mateixa institució, en el marc de la Constitució, de la legislació estatal en materia de règim local i el nostre propi Estatut d'Autonomia, el qual, en tot cas, obre les portes als Consells Insulars, no limita la llei. On són, doncs, els terribles perills que veuen pertot arreu les veus autoritzades del Partit Popular? Què hi ha de veritat en les famoses i repetides advertències sobre la desintegració de la Comunitat Autònoma que pot provocar "segons els populars" aquesta llei? Res de res. Tot respon a una estratègia molt concreta que fan servir les dones i homes del PP aquí i a Madrid: l'estratègia de la por, que aquí es tradueix en les conseqüències que poden caure damunt aquesta terra amb l'aplicació de la Llei de Consells, mentre que a Madrid, els màxims dirigents del Partit Popular s'omplen la boca amb afirmacions absurdes sobre el possible pacte de Govern entre PSOE i IU, d'aquest estil: «Si el PSOE e Izquierda Unida gobiernan, sacarán a España del Euro» (Aznar dixit). Aquest és l'estil, aquesta és l'alternativa que el Partit Popular proposa des que és a l'oposició gràcies al pacte de progrés que governa aquestes illes. És a dir, el PP no fa, intenta desfer; el PP no construeix, intenta destruir. Per altra banda, la sobtada preocupació del PP pel funcionament democràtic en el si dels Consells Insulars xoca frontalment amb la posició que va adoptar al Consell de Mallorca quan el 1995 va començar a funcionar el Pacte de Progrés a la Institució Insular. Durant aquella època, el PP va intentar ofegar financerament el Consell de Mallorca perquè no era del seu color polític. Això és demagògia.

I això contrasta amb la manera com el Govern que presideix Francesc Antich està fent les coses. Aquí està "no podia ser d'altra manera" la gran diferència. Un debat tan important pel futur d'aquesta Comunitat Autònoma com el de la Llei de Consells Insulars, s'ha pogut fer de una manera pública i participativa. Els ciutadans d'aquestes illes han conegut el primer projecte i les posteriors recomanacions del Consell Consultiu. Els ciutadans d'aquestes illes han pogut conèixer també les modificacions que es varen fer seguint les opinions del Consell Consultiu i de les diferents forces polítiques de la nostra Comunitat "entre elles, el Partit Popular. El debat ha estat, doncs, completament obert i transparent, tan diferent de la línia que ens tenia acostumats els precedents Governs del PP, tan del senyor Matas com del seu «pare polític», el senyor Canyelles.

El president Antich ho ha dit un munt de vegades; sempre que els mitjans de comunicació li pregunten, ell fa referència a la voluntat de consens i parla del caràcter enriquidor del debat per arribar a configurar una llei de tanta transcendència com és la Llei de Consells Insulars. El debat va ser enriquidor també "i així ho va considerar el president Antich" quan al si mateix del Partit Socialista de les Illes Balears es varen plantejar diferents opinions sobre el contingut de la Llei.

Tot això "escoltar altres opinions, tenir voluntat de consens, o aprofitar el debat per millorar el procés d'elaboració de la Llei" respon a una manera d'actuar que marca el camí del Govern de Francesc Antich. La conclusió està clara: la Llei de Consells és una aposta del Govern Progressista per unes institucions que després de 20 anys han assolit la majoria d'edat, unes institucions que pel PP no eren vertaders governs, diguin el que diguin ara.