«El Govern, l'administració i la representació de les illes de
Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i les illes adjacents a
aquestes correspondran als consells insulars, els quals gaudiran
d'autonomia en la gestió dels interessos propis, d'acord amb la
Constitució, amb aquest Estatut i amb el que establiran les lleis
del Parlament» . (Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, Article
36, capítol IV). Això, el que diu l'Estatut, ni més ni menys, és el
que el Govern del Pacte de Progrés i els socialistes estem
concretant en una llei. I és el que els socialistes hem defensat
sempre: que els Consells Insulars han de ser els vertaders governs
de cadascuna de les illes, que ja han assolit la majoria d'edat.
Aquesta era la nostra postura quan érem a l'oposició i impulsam la
llei ara que som al Govern.
Els Consells Insulars tenen una doble vessant de règim local i
d'institucions de la Comunitat Autònoma a la qual hem de donar una
organització institucional a través de l'actual llei. Des del
moment que els Consells Insulars gestionen competències molt
importants, que no els vénen donades per ser l'equivalent balear de
les Diputacions provincials, sinó per ser institucions específiques
de les Illes Balears, és necessari que plantegem una nova
possibilitat d'organitzar-se, per tal de poder gestionar amb la
mateixa eficiència que l'administració autonòmica. Això és el que
fa aquesta llei, intentar conjugar ambdues naturaleses en una
mateixa institució, en el marc de la Constitució, de la legislació
estatal en materia de règim local i el nostre propi Estatut
d'Autonomia, el qual, en tot cas, obre les portes als Consells
Insulars, no limita la llei. On són, doncs, els terribles perills
que veuen pertot arreu les veus autoritzades del Partit Popular?
Què hi ha de veritat en les famoses i repetides advertències sobre
la desintegració de la Comunitat Autònoma que pot provocar "segons
els populars" aquesta llei? Res de res. Tot respon a una estratègia
molt concreta que fan servir les dones i homes del PP aquí i a
Madrid: l'estratègia de la por, que aquí es tradueix en les
conseqüències que poden caure damunt aquesta terra amb l'aplicació
de la Llei de Consells, mentre que a Madrid, els màxims dirigents
del Partit Popular s'omplen la boca amb afirmacions absurdes sobre
el possible pacte de Govern entre PSOE i IU, d'aquest estil: «Si el
PSOE e Izquierda Unida gobiernan, sacarán a España del Euro» (Aznar
dixit). Aquest és l'estil, aquesta és l'alternativa que el Partit
Popular proposa des que és a l'oposició gràcies al pacte de progrés
que governa aquestes illes. És a dir, el PP no fa, intenta desfer;
el PP no construeix, intenta destruir. Per altra banda, la sobtada
preocupació del PP pel funcionament democràtic en el si dels
Consells Insulars xoca frontalment amb la posició que va adoptar al
Consell de Mallorca quan el 1995 va començar a funcionar el Pacte
de Progrés a la Institució Insular. Durant aquella època, el PP va
intentar ofegar financerament el Consell de Mallorca perquè no era
del seu color polític. Això és demagògia.
I això contrasta amb la manera com el Govern que presideix
Francesc Antich està fent les coses. Aquí està "no podia ser
d'altra manera" la gran diferència. Un debat tan important pel
futur d'aquesta Comunitat Autònoma com el de la Llei de Consells
Insulars, s'ha pogut fer de una manera pública i participativa. Els
ciutadans d'aquestes illes han conegut el primer projecte i les
posteriors recomanacions del Consell Consultiu. Els ciutadans
d'aquestes illes han pogut conèixer també les modificacions que es
varen fer seguint les opinions del Consell Consultiu i de les
diferents forces polítiques de la nostra Comunitat "entre elles, el
Partit Popular. El debat ha estat, doncs, completament obert i
transparent, tan diferent de la línia que ens tenia acostumats els
precedents Governs del PP, tan del senyor Matas com del seu «pare
polític», el senyor Canyelles.
El president Antich ho ha dit un munt de vegades; sempre que els
mitjans de comunicació li pregunten, ell fa referència a la
voluntat de consens i parla del caràcter enriquidor del debat per
arribar a configurar una llei de tanta transcendència com és la
Llei de Consells Insulars. El debat va ser enriquidor també "i així
ho va considerar el president Antich" quan al si mateix del Partit
Socialista de les Illes Balears es varen plantejar diferents
opinions sobre el contingut de la Llei.
Tot això "escoltar altres opinions, tenir voluntat de consens, o
aprofitar el debat per millorar el procés d'elaboració de la Llei"
respon a una manera d'actuar que marca el camí del Govern de
Francesc Antich. La conclusió està clara: la Llei de Consells és
una aposta del Govern Progressista per unes institucions que
després de 20 anys han assolit la majoria d'edat, unes institucions
que pel PP no eren vertaders governs, diguin el que diguin ara.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.