L'aigua, de dreta i d'esquerra

Balears pateix una sequera «greu». És la continuació de la «greu» sequera que patírem fa poc, abans dels tres anys de pluges generoses de mitjans de dècada. I no és res massa diferent a la «greu» pertinaz sequía dels gloriosos temps passats. Si ens anam més endarrere, les sequeres «greus» tampoc no eren res massa estrany. Ningú a Balears no s'estranya de patir cícliques sequeres i qualcuna de les quals bastant greus. El que passa és que la gravetat, avui en dia, es veu incrementada per l'excés de consum fruit de dos factors: increment brutal de la població i ús irracional. Les campanyes ens diuen que hem d'estalviar aigua a ca nostra. És un bon consell, però per ventura seria més rendible analitzar discriminadament d'on i en quina proporció prové exactament el perillós excés de consum. Quina part es responsabilitza del consum domèstic perquè abusam de deixar el grifó obert? Quina de l'ús industrial de les empreses com els hotels, restaurants (qualcú ha vist mai com fan habitualment net els estris de cuina, a alguns restaurants, sense tancar mai els grifons d'aigua a màxima pressió?) i restants empreses relacionades amb el turisme? I quina de l'ús agrícola, que tot i aportar els pagesos manco del 2% del PIB possiblement gastin, sobre el total de l'aigua consumida, un percentatge infinitament superior? Són tres variables (us doméstic, industrial i agrícola) que no poden ser tractades separadament. Qualsevol anàlisi passa per tenir en compte totes tres alhora i decidir actuacions equilibrades. És a dir, resultaria injust, i inútil, posar sobre les espatlles del consum domèstic la responsabilitat de l'estalvi gairabé de manera exclusiva, i no fer res en el sector industrial perquè no fos cosa que els estimats turistes s'emprenyin. I tampoc no seria massa racional, ni efectiu, demanar sacrifici al món turístic perqué consumís manco aigua i no demanar el mateix ponderament, a la pagesia només perquè aquesta és un presumpte bé cultural que «fa país».