Fer malbé la llavor

Els infants són la llavor del futur, recordem-ho. Hauríem de provar de ser bones persones, honestes, coherents, i sobretot, per damunt qualsevol altre argument, intentar de no fer malbé la llavor. Aquest ninetxo l'estan tudant, manifestacions per aquí, violències per allà, que jo fins i tot he sentit i vist per la televisió un senyor molt encés de Miami que, com a major argument sobre l'assumpte manifestava abruptament: «Nosotros hemos construido esta ciudad y nosotros la drestruiremos». Cony, quin poder pretén tenir la màfia dels «gusanos» de Florida! Ara que, entre nosaltres, a ianquilàndia, tot ho consider possible. Fins i tot que a un home li permetin escollir morir d'injecció letal o la fregidora el·lèctrica, com aquell que et demana, bono, tu què vols el iogurt de fruites o natural? Sobretot si és a la Texas del governador Bush, l'immisericorde Bush, ja ha begut oli. De clemència res. Que per aquests mèrits i algun altre més fàstigós i inconfessable de moment, el faran ben prest president dels EUA, i ja podeu començar a tremolar, minories ètniques del món, si no sou rossets i d'ulls clars, o si dins el vostre territori natural no hi ha pous de petroli. Ara bé, el més esperpèntic que jo, en tota la meva ja perllongada existència m'he hagut d'enfrontar, posar-hi cos i voluntat d'enteniment sense aconseguir-ho, sotmetem-me al caprici ingenu de la informació internacional amb un amarg somriure, ha estat la història aquesta del segrest de 700 ostatges a un hospital de Tailàndia, tot mal comptat, entre malalts i personal. No són berbes de riure, escoltau, resulta que deu terroristes armats, pertanyents a l'ètnia «Karen» una cosa estranya que viu, bono viu, existeix entre les fronteres de Birmània i Tailàndia i emprenya el que pot per fer a saber que hi són i volen continuar alenant, assaltaren l'hospital sols amb la demanda que no els putejassin més amb bombes que no anaven per a ells en absolut, i que els obrissin les fronteres per escollir d'anar-se'n o quedar-se on eren. No exigien doblers ni la llibertat de cap terrorista, com sol succeir adesiara en aquests tipus de situacions. Sembla que el Govern de Tailàndia de bon principi hi venia a bé a tot això, després de parlamentar i tornar-ho a fer. També he de dir, i aquí ve el moll de l'os de l'article, que els líders d'aquesta estranya secta, anomenada l'Exèrcit de Déu, són dos ninets de 12 anys, bessons per més senyes, els diuen Johnny i Luther Htoo. Són immunes a les bales, creuen, pobrissons, i els he vist per TV jugant amb fusells d'assalt com el que ho fa amb una game boy. M'han recordat Pol Pott i el seu infantil, fatídic personal. Bé, un moment donat els «Homes de Harrelson» de Bangkok, entren a l'hospital, maten els deu segrestadors, tots, ben net i esporgat, i ni una rapinyadeta per cap hoste ni per a ells mateixos. Cal donar gràcies a la magnificència dels déus. I a l'àngel de la guarda de tots, manco el dels segrestadors. Això no entra ni amb vaselina, mirau que us dic.