Echelon, el monstre

En els darrers anys, amb la generalització de l'era de les telecomunicacions, veus de personatge solvents del món de la política i del periodisme internacional han alertat cíclicament del perill que comporta l'actitud d'acceptar acríticament tota aquesta invasió tecnològica sense girebé cap control. La pretesa globalització de les telecomunicacions, ens diuen, no és més que la trampa per estar cada vegada més en mans dels productors de tecnologia, els Estats Units. Generalment aquestes crides a la prudència i control se solen prendre amb certa reserva. Al cap i a la fi la majoria dels que volen conscienciar d'aquests perills solen ser rojos, pacifistes, ecologistes o tot alhora que, ja se sap, són gent anti-sistema. Una de les informacions més al·lucinants que s'ha pogut llegir al respecte dels perills tecnològics és la que donava en una entrevista el director dl prestigiós Le Monde Diplomatique, Ignacio Ramonet, que assegurava que els Estats Units tenen tecnologia suficient com per escanejar gairebé totes les converses de telèfon, fix i mòbil, i comunicacions informàtiques que es produeixen en el món. És una mena de mega-macro sistema informàtic que intervé diàriament milers de milions de comunicacions i filtra aquelles en les quals es detecta alguna paraula clau, prèviament decidida. Ni la més delirant de les pel·lícules ha presentat un món així, i ens n'hauríem d'anar per trobar referents a la ficció que s'acostassin a aquesta realitat, al Gran Germà d'Aldus Huxley. Mal de creure, certament. Massa complex i pervers com per pensar que pugui ser cert. Però vet aquí que la Comissió de Llibertats Públiques del Parlament Europeu ha fet públic recentment un informe en el qual es deixa en evidència aquest complicadíssim sistema d'espionatge dels EUA (en el qual prticipen Gran Bretanya, Canadà, Nova Zelanda i Austràlia, o sigui una mena de tecno-coalició del poder anglosaxó) que respon al nom d'Echelon (escaló) que a través d'una sofisticada xarxa de satèl·lits, estacions d'escolta electrònica i vaixells espia que intervenen els cables submarins de comunicació és capaç d'interceptar totes les comunicacions fetes per telèfons mòbils, correu electrònic i fax, a més de tota altra comunicació passada pels cables submarins. I per què serveix tot això? A més, lògicament, de les comprensibles raons d'espionatge militar i polític, resulta que ajuda, també, a l'espionatge industrial en favor de les empreses nord-americanes, i se cita a l'informe la pèrdua per part de la companyia europea Airbus d'un contracte amb Aràbia Saudita en favor de l'americana McDonnell-Doiglas. I, també, clar, permet el control dels individus. De nosaltres. En fi, ara podem començar a entendre les veus que volien alertar d'aquest perill, encara que segurament és com predicar en el desert. Al cap i a la fi ja tothom està convençut, com diu la publicitat, que amb el mòbil i l'e-mail es pot ser més lliure, com cantava Nino Bravo. Lliure, sobretot.