El deure institucional

No voldríem haver d'interpretar el tancament de l'abocador d'enderrocs de Son Reus com un episodi d'una guerra oberta entre les institucions governades pel Partit Popular i aquelles que són en mans del Pacte de Progrés. Ahir succeí un fet, si més no, molt curiós. L'Ajuntament de Palma tancà l'abocador, però els transportistes es manifestaren davant la Conselleria de Medi Ambient. Algú entén res? Més val no haver-ho d'entendre, perquè aleshores la interpretació tendria molt de calibre. Més enllà de l'anècdota, és convenient recordar que els ciutadans no tenen per què veure com la solució dels seus problemes s'endarrereix o es fa impossible per interessos partidistes, especialment excitats en època d'eleccions. No s'hauria de permetre que el més mínim dubte d'aquesta intencionalitat pogués projectar-se sobre l'actuació de les institucions. Després de molts d'anys de polèmiques i d'enfrontaments, la qüestió dels residus ha entrat en vies de solució gràcies al pacte entre els pragmàtics i els conservacionistes. I això ha passat per molt que ara pugui resultar temptador cercar titulars en la premsa que recordin una època anterior. Esperam que el deure de servir els ciutadans s'acabi imposant per sobre de qualsevol altra consideració, encara que sigui per interès propi. Una escalada d'obstruccionisme es percep d'una hora enfora i els electors, tard o d'hora, acaben per castigar-ne els culpables.