No tenen cap aparent relació les dues notícies, però podrien
tenir-ne, si més no com a símptoma dels incipients moviments
interns a tots els partits. Joan March ha decidit, formalment per
raons personals, abandonar la direcció efectiva que duia del PSIB a
Mallorca. Joan Verger va permetre, amb una absència formalment
justificada, que Maria Antònia Munar no perdés una important
votació al Consell de Mallorca.
La retirada de March podria entendre's com el preu de la pau de
compromís dins el PSIB. O podria ser únicament per les raons
personals adduïdes. És igual. La retirada de March tanca una època
en el si del PSIB-PSOE. El seu autonomisme i nacionalisme ha tengut
segurament molt a veure amb el fet que el PSOE balear d'altre temps
s'intenti ara convertir en el PSIB liderat per Antich. Possiblement
des d'aquell llunyà 1977, quan aterrà a Palma des de Madrid, on es
va fer conegut com a activista del PSP de Tierno Galván, March
sempre volgué un socialisme a la balear, com per ventura hagués
pogut crear-se amb els seus aliats electorals d'aquelles primeres
eleccions, el PSI. Però no. March entrà en el PSOE i intentà
autoctonitzar-lo, sense aconseguir-ho. Ara, quan amb Antich podria
ser possible que el PSIB s'assemblàs al vell somni de la transció
del PSI-PSOE, s'ha de retirar. Sigui com a darrer sacrifici
polític, o sigui per no sacrificar més la família. En qualsevol
cas, el seu substitut no ho tendrà fàcil.
L'altre Joan no fa cara de voler retirar-se, no. Només l'estat
de KO tècnic del PP balear explica que no hagin massacrat Verger
després d'impedir, amb la seva absència, que el Pacte de Progrés en
general i UM en particular perdessin la primera votació en el
Consell. Però i és que, què li han de fer? Tothom sap de la seva
sintonia amb UM. Si el seu partit de cada dia és manco favorable a
entendre's amb els nacionalistes, tampoc a ningú no ha d'estranyar
que ell faci camí tot sol. Bé, tot sol no. Perquè serà casualitat o
no, però un dels «entrats» al Patronat de sa Dragonera gràcies a la
no presència de Verger, és de Montuïri, o sigui paisà de l'encara
diputat del PP. I per ventura en el Consell i en el Parlament n'hi
ha algun altre que està disposat a seguir les passes de Verger.
Aleshores, és ben possible que els conservadors s'estimin més no
estirar més la corda, no fos que se'ls rompi pel costat de
Montuïri. En fi, mentre un dels Joans presumptament se'n va (i amb
ell sempre convé fer la reserva de presumpció), l'altre, també
presumptament, podria estar llaurant-se nous futurs polítics. Un i
altre podrien personalitzar els primers moviments, després del
sacsejament que representaren els resultats de les eleccions
autonòmiques, que afectarien en els propers mesos, i anys, tots els
partits.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.