La saviesa popular diu que, quan l'aigua curteja en un indret,
els granots i les granotes locals tiren junta per veure quines
mesures poden adoptar per tal d'encarar les penúries associades a
la mancança d'un element tan vital. Si el seny fa acte de presència
a la reunió, un dels principals acords és el que toca encoratjar
tots els membres de la comunitat afectada a fer un ús racional de
l'escàs i preuat element. Tanmateix, demanar seny és demanar molt
i, encara que n'hi hagués a balquena, és ben possible que el consum
ja estigui per davall dels mínims vitals i que l'única solució
sigui exigir que, amb efectes immediats, la pluja faci un generós
acte de presència. Segons les tendències actuals, aquesta justa
reivindicació pot donar-se a conèixer de diverses formes: a) una
manifestació encapçalada per una pancarta unitària que subscriuen
fins i tot les granotes bramadores, malgrat que això signifiqui
compartir el protagonisme amb les granotes roges i les d'ungles,
que mai no es manifesten per res. b) Comanar als granots i a les
granotes saltadores que facin servir les seves destreses per
executar amb eficàcia una dansa ritual que faci venir pluja i, c)
fer públic un document de conclusions de la reunió que prèviament
havia estat pactat i redactat per una subcomissió proporcional,
formada per expertes i experts sobre la matèria, nomenada i reunida
a l'efecte. També cal esmentar que aquestes opcions no són
incompatibles entre si ja que, per exemple, la manifestació pot
acabar amb la lectura del document de conclusions.
Ahir, avui en el moment d'escriure això, a Madrid, hi va haver
una d'aquestes reunions destinada a trobar solucions a la mancança
d'aigua que significa el més que evident endarreriment europeu,
respecte dels Estats Units, en tot això de la societat de la
informació, és a dir, en tot el que fa referència a l'ús d'Internet
i de les tecnologies de la informació per millorar la qualitat de
vida, particularment l'explotació de les seves possibilitats per
generar activitat econòmica. La cimera va aplegar ministres i
governants i parlamentaris europeus, així com peixos grossos
d'empreses multinacionals directament relacionades amb aquestes
tecnologies. Aquesta és una de les reunions que acostumen acabar
per la via c) d'entre les exposades més amunt, és a dir, hi ha
d'haver un document de conclusions que ha d'estar pactat i redactat
molt abans per la corresponent subcomissió. La pàgina web dedicada
a publicitar aquesta reunió (http://www.europeansummit.org) ja
deixava ben clar per on havien d'anar aquestes conclusions, atès
que els títols de les sessions que componen el programa no deixaven
gaire lloc a especulacions sublims: la innovació empresarial i la
seva promoció des de l'administració; el finançament d'aquesta
innovació i la de les infrastructures necessàries; el caràcter
global del mercat que aquestes tecnologies possibiliten; la
necessitat que universitats i empreses col·laborin per desenvolupar
l'economia de la xarxa i, finalment, els aspectes fiscals i
reguladors d'aquestes noves maneres de fer, que ajudin a superar la
tradicional inèrcia de les anacròniques administracions
europees.
Hauria estat altament sorprenent que d'aquesta reunió sortís un
grapat coherent i consistent d'accions immediates i efectives amb
vista a possibilitar que Europa tengui posicions capdavanteres en
l'activitat econòmica que genera la xarxa. Especialment per dos
detallets que feien tenir gaire bé per segur que no caldria aixecar
les celles quan els telediaris d'avui o d'ahir donin notícia
destacada d'aquesta cimera. El primer d'aquests detallets té a
veure amb un dels principals entrebancs que, ara per ara, té
l'expansió de l'ús d'Internet a Europa, en general i a Espanya molt
en particular, i que no és altre que el preu abusiu de les
telefonades locals i no és previsible que cap acord d'aquesta
cimera signifiqui canvis essencials en aquests preus que, encara,
estan regulats pel govern de Madrid. L'altre detallet té a veure
amb l'anunci que va fer aquest mateix govern, ara fa un parell de
setmanes, sobre una iniciativa de nom Info XXI i que consisteix,
bàsicament, a subvencionar a particulars i empreses la compra
d'ordinadors per connectar a Internet i la creació de punts públics
d'accés a la xarxa. La iniciativa és molt lloable, però no sembla
que el dia dels innocents sigui el dia més escaient per fer-la
pública. Malgrat l'escàs sentit de l'humor que acostumen a mostrar,
i a la vista de les properes eleccions generals, sempre quedarà el
dubte si es tractava d'una innocentada o no.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.