La caiguda del mur

13/11/99 0:00

Fa deu anys que va desaparèixer la murada tètrica que mirava de tapar la misèria del sistema que havien organitzat Lenin i Stalin. I aquesta setmana ha estat rica en anàlisis i debats al respecte. S'han centrat, bàsicament, en la dissecció del trasbals, és a dir, en la descripció de la desfeta desordenada i rotunda del sistema socialista. Els intel.lectuals marxistes, en general, han fet un cert esforç d'"aggiornamento" que no ha arribat, però, a rectificar alguna insolència passada. Encara distingeixen, per exemple, entre "socialisme científic", el seu, que es caracteritza per demostrar científicament la inevitabilitat del socialisme, i "socialisme utòpic", que, malgrat la desconsideració amb què el tracten, inclou tota l'herència de la Il.lustració, amb gent tan vàlida com Owen, Fourier, Blanc, Saint Simon, Babeuf i tants d'altres. Babeuf, per exemple, només va resultar utòpic perquè la Conjura dels Iguals va fracassar. Talment com ha fracassat, finalment, la Revolució d'Octubre. Marx, sense escatimar cap dels mèrits del seu pensament, ha passat a ser un més, el més distingit, però un més, entre els socialistes utòpics.

Una segona característica de les anàlisis de les conseqüències de la perestroika ha estat la perseverànça a voler ignorar la importància del nacionalisme en una qüestió que s'ha despatxat com un enfrontament entre dos sistemes i res més. Però l'evolució dels fets ha posat en evidència que, a més del fracàs del socialisme real, el 89 significà també, i sobretot, la liquidació de l'Imperi rus. I la gent, els pobles sotmesos, amb gran sorpresa dels polítics, essencialment no varen demanar democràcia, ni liberalisme, ni tan sols confort, sinó que exigiren independència. Quan el nacionalisme rus va afluixar la pressió, varen reaparèixer les nacions naturals per tal d'esquivar el caos de l'Imperi. En els moments difícils, els humans ens aferram a la família i els pobles a la nació. La tercera gran ideologia gestada en el segle XIX, el nacionalisme, és silenciada pels analistes; però fa el seu camí, i és la que realment fa canviar la fesomia del món.

La tercera curiositat que he trobat en els comentaris, una mica estereotipats i previsibles d'aquesta setmana, ha estat l'absència de comparances entre el trauma soviètic i la transició que es produeix a la Xina comunista. La lliçó que donen els xinesos al món és que Gorbatxov es va equivocar radicalment introduint les llibertats democràtiques sense haver resolt abans els problemes del canvi de sistema econòmic. No és agradable haver de reconèixer que l'evolució ordenada de l'economia planificada en el mercat només es pot produir amb una dictadura implacable. Però el desgavell de l'economia russa ha fet bones les crueltats del totalitarisme xinès.