El senyor Moll i el nacionalisme

Un acudit: un cotxe circula per l'autopista en direcció contrària, per bé que el xofer veu que els cotxes que vénen de front maniobren per no xocar. Ell, condueix impertorbable, tot escoltant el concert que fan per la ràdio. A un moment determinat, l'emissió s'interromp i el locutor alerta els conductors que a aquella hora fan camí. «Atenció "diu, amb veu anguniada" vagin amb compte! Hi ha un foll que condueix en sentit contrari». «Un...? "respon el xofer en qüestió en sentir l'avís" Tots!». Idò bé, aquesta mateixa actitud és la que adopta el senyor Moll dient que els nacionalistes catalans d'esquerra han de militar en el PSOE, quan des de Chávez o Rodríguez Ibarra fins a un votant innominat de Son Gotleu, volen que el seu partit sigui més espanyol que el vestit de farbalans. El senyor Moll va contracorrent i no se n'adona. Així que l'advertesc del seu error, noblesa obliga. I tot seguit entr en detalls. El senyor Moll pertany a una família que ha demostrat amb escreix l'amor a Mallorca i a la cultura catalana, com perquè jo m'atreveixi, ni per un moment, a dubtar d'ell quan diu que és nacionalista (s'entén català). D'altra banda, mai no m'atreviria a fer-li cap retret per la seva militància política en el PSOE. Cada persona pensa i actua segons les seves conviccions i, a nivell humà, tan respectable pot ser un nacionalista espanyol com un nacionalista català. Altra cosa és que consideri útil un partit com el PSOE per a tirar endavant el procés de normalització del nostre país. No ho és ni ho vol ésser, tot i que el trajecte a recórrer, fins a aconseguir que aquest país sigui un país, és tan llarg que les esquerres nacionalistes, espanyoles i catalanes, poden fer camí juntes, perquè trobaran molts de punts en comú en els seus programes respectius. Tanmateix, ens convé saber a tothora qui és qui. Si el senyor Moll manifesta que és nacionalista català, m'ho crec, de la mateixa manera que em creuria, si ell m'ho digués, que duu calçons blancs color de rosa. En realitat no m'importa ni una cosa ni l'altra i el valoraré pels seus fets, no per les qüestions més personals. En canvi, quan afirma que el nacionalisme (català, s'entén) és cosa de tots i que allò que convé als nacionalistes del nostre país és militar als partits estatals, em preocup força, perquè m'adon que vol embullar la troca. Miri, senyor Moll, la cosa és prou clara. Si un mallorquí o mallorquina entén que la seva nació és Espanya ha de militar o donar suport als partits estatals, de manera que si és de dretes s'identificarà amb el Partit Popular i si és d'esquerres amb al PSOE o EU. En canvi, els nacionalistes catalans s'han de decantar per UM, PSM o ERC, segons quina sigui la seva ideologia. Altra cosa són vuits i nous i cartes que no lliguen. Com pot dir que els nacionalistes d'esquerra poden defensar la seva opció des del PSOE, si González acaba de demanar el vot espanyol, a Catalunya, per vèncer Pujol? Com ho pot dir qui, com vostè, recorda les advertències constants que feren socialistes il·lustres en contra dels nacionalismes radicals, en referència a Sarajevo, quan ara que Rússia destrossa Txetxènia callen com a morts? Miri, senyor Moll, parlem de coses més trivials. Dels sis primers noms que figuraven a la papereta del PSOE a les eleccions darreres, sols hi havia en català el de Francesca Armengol, els altres cinc eren en castellà, encara que corresponien, a jutjar pels llinatges, a mallorquinarros i mallorquinarres de llei. Us refresc la memòria? Heus-los ací: Francisco, Catalina Mercedes, Andrés, Ana María i Celestino. Sabeu a qui pertanyien? Apuntau: a Francisco Antich, Catalina Mercedes Amer, Andrés Crespí, Ana María Salom i Celestino Alomar. Sé que em direu que una flor no fa estiu o que les paperetes foren impreses a Madrid. Així que no us esforceu a donar-me explicacions. Us imaginau el vostre admirat pare signant Francisco de Borja? Us feis càrrec del daltabaix que s'hauria produït a Catalunya si la vostra estimada germana major hagués optat per signar Ana en lloc d'Aina? Hi ha detalls, aparentment intranscendents, que ens diuen de quin costat es troba la gent. I és evident que l'esquerra nacionalista no milita en el PSOE. Que els socialistes espanyols, als quals vostè fa costat, han fet molt per Mallorca? Bé, no tant com sens dubte vostè ens diria, però així mateix han fet cosetes. Tanmateix, seria frívol passar per alt els entrebancs que han posat a la millora de l'estatut i la ignorància sistemàtica dels problemes de les Illes Balears al llarg del govern González. Si hem d'ésser francs, l'únic membre de l'executiva federal que ha mostrat interès per una de les Illes Balears "per Eivissa en concret" ha estat Txiqui Benegas, que pressionava Pilar Miró perquè TVE retransmetés programes en directe des de la discoteca Ku de la qual era, i potser encara és, accionista. No entengui, per favor, senyor Moll, aquests comentaris, com una actitud de menyspreu envers un partit que, a més a més d'ésser el seu, aconsegueix el vot d'una part importantíssima de l'electorat balear. Més aviat vegi la voluntat d'evitar malentesos. Els plantejaments nacionalistes de Francesc Antich d'ençà que ha format govern, han de contribuir a enfortir el Pacte de Progrés, però no a confondre els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, que comencen a entendre que una terra es defensa des de la pròpia terra. Tampoc no l'han de confondre a vostè. La gent del carrer Ferraz vigila. Heus ací que vostè predica nacionalisme (català, s'entén) amb el cor a la mà, i ve Almunia i li diu «Pepe a por cerillas». I vostè... Bé ¿què li he de dir que vostè no sàpiga?