Perdonau-me que faci l'article típic de la canícula estiuenca i
parli del temps però aquesta bascota m'impedeix treure el nas dos
dits enfora. També m'agradaria justificar-ho tot dient que es
tracta d'una contribució consuetudinària a l'estiu mallorquí. Jo
què sé? com les Misses "les de carn i os, d'ondulacions lascives i
vicis carnals, no les «completes» amb, o sense, procesó"; la foto
amb la família reial; els concerts a l'herba, o sota un alzina o
dins un camp de rostoll o la venguda, enguany de cap de dent "o
hauríem de dir, de cap de bigoti escardalenc" de n'Aznar.
Tanmateix, no em direu que hem tengut un estiu ben atípic. Per
començar tenguérem l'impasse de saber amb qui es colgaria UM; tot
un autèntic serial ben digne de ser transpositat metafòricament al
paper couché i amb uns personatges tan reals con na Mar Flores i un
estol de comtes i duquesos que la pretenen agombolar i desofendre.
Desvetlat el misteri no sé si per la intervenció de la Mare de Déu
del Carme o rabejat amb aigua del Carme, vengué tota la corrua de
rumors, contrarumors, correlimes de com quedaria compost el nou
betlem del vell Son Cadiram: tu avui ets conseller, demà director
general, demà passat el corquim d'una conselleria devorada per
l'ecosistema biodiversificat del pacte. Dies d'incerteses i
entreteniments; de fustigacions del vincitore que, com un ca
atupat, amb la coa davall les cames i caminant cap enrere fent el
gambirot encara va mostrant els ullals i lladra, amenaçant, com si
encara fos el rei del mambo. Completat el puzzle del nou govern i
adlàteres; o com a mínim deixat una mica vestit com si fos un Son
Moix a punt de pastora mia, en comptes de furgar entre les
escombraries i els malsatarracats de l'interior, els antics
inquilins dels Consolat de Mar i els seus precedents més juràssics
ens ofereixen tot un serial d'anades i vengudes des de la Mallorca
més profunda del pla, passant per la il·lustrada Menorca i fent
estada a les Pitiüses cosmopolites. Fent quatre tires de potades,
com els gats. Primer el vell almirall tot somiant glòries quitades
amb la grumet, no vestida de pageseta a punt d'ofrenar un paneret
de figures a l'Arxiduc; després, la darrera reencarnació de Jeromín
una mica postmodern, gomina inclosa. I com aquell qui diu ens
tengueren entretenguts fins passat sant Bernat. Sols no ens
adonàrem de coses tan nostrades com l'anada a Lluc des del
Santander-Central-Hispano Güell, o de les correlimes i cocktails
sofisticats que devers Punta Portals abeuren visitants d'American
Express Gold.
No em direu però que la meteorologia no ha estat a l'altura de
les circumstàncies fent sempre de teló poètic al guió que
s'escenificava. Així per codonyar la incertesa del pacte i el seu
posterior farciment, durant la segona quinzena de juliol, tot just
d'haver fet horeta, era capaç, amb quadre nigulades lletges "que
diria mon pare, que de Cumulus nimbus no en sap res" armar-se'n una
de trons i llamps i quatre gototes borreres. Fins i tot, la tediosa
canícula africana, contradint la saviesa popular, ha arribat passat
Sant Bernat quan tota aquesta maregassa s'ha encalmat una mica. I
com que els científics no gosen de dir-nos si això és fruit d'«El
Niño», si són els símptomes inequívocs de l'escalfament o si és
senzillament fruit de l'atzar estadístic, no ens queda altre remei
que escoltar la xerrameca empastissada de suor de la gent que
exclama: «enguany fa més calor que mai» o agombolar-nos dins el
tòpic poètic: El foll estiu on som/ (la pedra es torna brasa,
l'aire es torna plom)/ la fina camiseta com una pell s'encasta/ és
com una senyora...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.