Ahir, dimecres al matí, ens va deixar Jaume Moncades i Boyeres, als seixanta anys, després d'un fort infart que va tenir diumenge passat.
En Jaume era un gran activista en defensa d'aquest país. De fortes conviccions, sempre animat per aconseguir fites importants i sobretot d'ell sempre em va admirar la capacitat de feina i de posar-se al capdavant a l'hora de donar idees i orientacions per donar a conèixer programes, idees, activitats...

El vaig conèixer l'any 1977, just començava la transició democràtica i ben aviat es va engrescar en el PSI, actualment PSM-Entesa Nacionalista.

En els anys de grans dificultats per al nacionalisme la seva fermesa i la seva constància ens varen ajudar molt per tal de fer possible la continuïtat del projecte polític.

En aquells anys d'escassa representativitat, de feina col·lectiva, de pocs mitjans, érem un grup molt compacte sempre disposats a fer campanyes per l'autogovern, la solidaritat i el medi ambient. En Jaume va formar part de les Comissions Executives del partit fins l'any passat.

D'ell eren les idees i a vegades la posada en pràctica de campanyes fresques per animar la ciutadania a conèixer-nos i fins i tot a votar-nos.

Les jardineres, les paperines, els politxonos amb pintures de pintors... la vaca que simbolitzava l'abús de la fiscalitzat per part de l'Estat espanyol... les xemeneies de fusta a la gran manifestació contra la incineradora...

Ell era qui cercava col·laboradors per fer possibles les seves idees però també ell treballava a «peu d'obra» per fer-les possibles. Encara hi ha qui recorda, amb gratitud i orgull, una de les campanyes amb molta participació de persones que treballaven a Deixalles.

Ara record que fa relativament pocs dies que em comentava que encara en tenia, d'idees novedoses i plenes de voluntat i que lamentava que les campanyes electorals fossin tan poc creatives i tan comercials.

Va fer compatible la seva activitat voluntària en el si del partit amb la seva feina a la PIMEM on era a l'actualitat President del Gremi de Floristes.

Es evident que és més que obligat fer referència a la família, que li donava alè i que li donava suport.
Era un home que engrescava i que s'engrescava. Que ens desbordava amb moltes d'ocasions. Que la seva activitat creativa necessitava sovint d'una certa contenció pràctica.

D'ell recordsrem sempre la seva generositat, la seva iniciativa, la seva amistat, la seva gran humanitat.