Molta gent pensava que Cañellas era política" ment mort. S'equivocaven. Els periodistes l'hem enterrat devers mil vegades, i sempre ressuscita. Sabem que amb ell convé no ser massa rotund, quan s'afirma que està acabat o que es retira. Mai no estarà del tot acabat, ni mai no s'acabarà de retirar del tot, Cañelles és un animal polític. Un polític dels que ja no queden. Sempre ho ha estat, i els seus enemics (els de dins el PP, perquè els de fora són simples adversaris) farien bé a repassar la seva biografia política. Veuran que és un home que viu la política intensament, des de fa més de vint anys, i des del lloc que sigui. El pitjor error que es pot cometre és pensar que Cañellas, una vegada perdut el poder i l'acta de diputat, ha deixat de fer política. De cap manera. Això val per molts dels seus companys de partit que estan en política per simple ambició d'ocupar càrrecs o perquè la seva vida no va massa més enllà de satisfer la vanitat de tenir cotxe oficial i ser convidats a determinades recepcions. Cañellas no és d'aquesta gent. Gabriel Cañellas va ser coaptat per Abel Matutes per reorganitzar l'aleshores AP l'any 1978. El partit conservador estava immers en una greu crisi, producte dels mals resultats de les primeres eleccions (1977), i aquell any la vella guàrdia franquista que havia estat la cara d'AP feia tot el possible per boicotejar els intents regeneradors que duien a terme Matutes i Josep Maria Lafuente, entre d'altres. Després de disputes diverses, el regeneradors se'n sortiren amb la seva. Pensaven a fer un partit conservador, inequívocament democràtic, i que tengués la mateixa base sociològica que ells pensaven que era la pròpia de Mallorca i de totes les Balears. Cañellas, a finals de 1978, començà a visitar molta gent, a viatjar per les altres illes, anà a tots els pobles de Mallorca amb el seu cotxe particular, engrescà molta gent, i es presentà a regidor a Palma, a les eleccions de 1979. No va sortir. No es va retirar ni es va desanimar. Continuà fent quilòmetres i visites, moltes més visites. Caparrut, li diuen. I segurament ho és. Ningú no donava un duro per AP, però ell sí. Va necessitar que passassin 4 anys (fins les eleccions de 1982) perquè amb l'enfonsament d'UCD aquella AP reviscolàs. Llavors tot ja va ser més fàcil i el 1983 es trobà una allau de vots que el convertí (val a dir que amb l'ajuda d'UM, després d'una sessió de convenciment forçat a Jeroni Albertí, però aquesta és un altra història) en el primer president de Balears. Un càrrec que ocupà durant 12 anys fins que un castellà fred i impassible el va fer dimitir. Després vingueren moltes decepcions personals i, també, moltes traïcions. Un home com aquest, que ha arrossegat el cul per totes les carreteres de Balears que ha creat un partit allà on no hi havia més que deixalles del pur ranquisme institucional, que ni tan sols aconseguí una acta de regidor de Palma, es deixarà ara retirar perquè un deixable del castellà fred i ambiciós així li diu? Difícil de creure. En el congrés del PP hi haurà una llista d'integració o s'enfrontaran dues o més llistes. El president del PP serà qui sigui. Però si una cosa pareix ben segura, és que Cañellas no es retirarà de fer política. La farà dins el PP si continua reconeixent en aquestes sigles al seu partit. I si no, tornarà fer molts quilòmetres i visites per tornar a engrescar gent en una nova aventura que, en qualsevol cas, seria molt més fácil que la primera.