Essent la corrupció un fenomen tan i tan generalitzat, sorprèn
que no existesqui una literatura de la corrupció. La literatura
negra seria, tal vegada, allò que se li acostaria més, però no és
exactament el mateix. Les manifestacions més terribles de la
corrupció són les col·lectives, les que gairebé podríem titllar o
qualificar d'institucionalitzades, no les individuals o aïllades.
El criminal realment perillós no és mai el que actua tot solet,
l'aventurer, el desesperat o el que es passa de llest i decideix
situar-se fora de la llei; el criminal realment perillós és aquell
que decideix situar-se i atrinxerar-se dintre de la llei. Els
criminals més perillosos "si se'ns permet la paradoxa" són els que
actuen millor i més a pler dins la llei, els que es mouen
aprofitant totes les possibilitats d'aquesta; aquests són els que
encarnen realment el que deim corrupció. No són mai marginals,
estan perfectament integrats. El corrupte és el que, d'una banda,
s'aprofita de la llei i, per l'altra s'integra plenament en les
corporacions dels aprofitats, genteta que "per descomptat" en sap
molt, de lleis i de legislacions, i, en definitiva, de respectar
les formes.
Dit en llenguatge sociològic, la conducta anòmica realment
destructiva per a la col·lectivitat no és la conducta anòmica
individual més o manco anàrquica, són els col·lectius sense manies,
les corporacions que defensen els seus drets i s'aprofiten tot el
que poden de la seva situació, els que realment fan matx. I com que
aquesta destrossa està a l'ordre del dia, resulta d'allò més
sorprenent que no tenguem una literatura de la corrupció ben
substancial, posant-la en evidència una i altra vegada, com un dels
fenòmens més generals, més invasors i que més mereixen esser
denunciats.
És clar que tampoc tenim una sociologia de la corrupció "a no
ser que pensem que aquests estudis es facin en l'àmbit de la
preparació policial "si podem escriure funcionarial, per què no hem
de poder escriure policial?", que hauria de ser de qualque manera
permanent i no limitar-se a una mera preparació inicial. Com tampoc
tenim una història de les corrupcions ni historiadors
especialitzats en aquesta. Sembla com si no haguessin donat
especial importància o bel·ligerància a l'estudi d'aquest aspecte
de les societats i de les cultures. I com si realment fos possible
arribar a una comprensió rigorosa de la seva evolució sense tenir
en compte fenòmens tan generalitzats. Com entendre, per exemple,
l'evolució de tantes institucions i burocràcies? O el desastre dels
règims marxistes d'aquest segle? O el marasme dels països africans?
O l'aparició dels integrismes islàmics? O la perversió de certs
sistemes judicials?
Per fer els deu reials justs, ni la modernitat ni la
postmodernitat semblen haver reduït els fenòmens de corrupció, més
aviat al contrari. Per ventura, a nivell de Sefarad, la creació
d'una Fiscalia específica per a la corrupció no és un fet ben
recent?
Per acabar amb una nota relativament més optimista, se m'acud
que l'única literatura que realment fa una mica de paret per a
mentalitzar l'opinió pública contra la corrupció omnipresent és la
periodística. És qualque cosa però, davant la magnitud del mal, no
basta. Els novel·listes ens haurien de donar una mà. I els
sociòlegs. I els politòlegs. I els teòlegs. I els historiadors. I
tota persona decent, que no es pugui sostreure a uns determinats i
empipadors lligams ètics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.