És un fet més que provat que els diumenges (més que els altres dies de la setmana), a l'estiu, és més saludable romandre a casa.
A part de la calor insuportable que ens envaeix, les platges es converteixen en autèntics formiguers de gent. Trobar un metre quadrat en molts de quilòmetres de costa, prop de la mar, pot esdevenir, gairebé, un privilegi. Aixecar-se d'hora no resol el problema, perquè aixi com avança el dia les cales s'omplen de turistes i de persones que duen una discoteca a sobre. Em referesc als aficionats als radiocassets, escampant, generalment, música flamenca.

A més, passejar per l'arena és com passejar-se per un abocador incontrolat de llaunes, llosques, bosses de patates i, fins i tot, qualque preservatiu de segona mà (emprat la nit abans i supòs que amb bon resultat, ja que el semen es fregeix al sol). Als diumenges horabaixa la presència humana minva, però l'aigua de la mar d'agost pareix més aviat brou acabat de retirar del foc amb uns ingredients curiosos: els humans, qualque bossa de plàstic i alguns peixets que neden desesperats al fons.

En fi, tot són maneres de veure la realitat i d'interpretar-la, com ben cert és també que no totes les platges són iguals. Els diumenges d'estiu m'estim més no sortir de casa o tirar-me un poal d'aigua quan la calor em fa presoner de la seva humitat enganxosa i not a la camiseta una olor característica. Agafar un bon llibre i deixar-se engolir per un univers literari, és, tal vegada, una bona alternativa.