El trau fonamental del discurs de presa de possessió de Francesc Antich és que va ser més nacionalista que socialista. I això que el pronuncià davant bona part de la plana major del PSOE. Antich vol superar «els segles obscurs» i la «societat provinciana sense horitzons» que ha patit aquesta terra. Li vol donar un nord i una voluntat comuna per construir un país. Una lectura superficial d'aquest discurs podria fer pensar que es tracta d'una aclucada d'ulls cap a Maria Antònia Munar perquè el mantengui en el poder durant quatre anys. Però el missatge va molt més enllà. És fruit d'una profunda meditació i cerca tota una redifinició del socialisme del futur. De fet, les primeres paraules d'Antich quan anuncià, la primavera de l'any passat, que es presentava a les primàries del seu partit, en un moments en què ho tenia tot en contra, ja eren una premonició: «Hem de ser més PSIB i menys PSOE». I és que la seva aposta per l'apropament entre socialistes i nacionalistes anava molt més enllà de l'hàbil jugada d'un candiat a unes primàries. El temps li ha donat la raó. El més important per ell i pel PSIB és que l'estratègia Antich ha calat al carrer Ferraz, fet impensable a l'època González. En realitat, la manera com s'ha fet el Pacte de Progrés a les Balears ha deixat bocabadats Almunia i els seus lloctinents. Per primera vegada des de la caiguda de Felipe, el PSOE ha aconseguit trencar l'aïllament d'una manera novedosa i amb l'esperança de canvi per bandera. I a més, comunitats com Aragó han seguit el camí balear en qüestió de dies. Així, amb el seu nou enteniment amb els nacionalistes, el PSOE no només acaba amb el complex de soledat dels darrers anys, sinó que traspassa aquest trauma al PP i, el que és més important, comença a superar l'enorme ferida oberta pel cas GAL, en què la manca de comprensió per part de González de com havia d'afrontar el problema basc acabà amb un ministre de l'Interior a la presó.

I dins aquesta nova estratègia, que pot tenir una clara continuació després de les properes eleccions generals, agafa nom propi la petja d'un algaidí, exbatle de poble i molt aviat «baró» de primer nivell dins la cúpula del PSOE. Francesc Antich demanà ahir als balears que siguin capaços de construir el seu propi país. I això s'ha de fer des de la decència i la netedat, servant i potenciant la seva llengua i la seva cultura, i sense triturar a poalades de formigó el patrimoni de les properes generacions. I aquest no només és el camí de les Balears. És el demà de tants de pobles europeus que creuen en la unitat des del de l'autogovern de cada comunitat i per sobre de la indolència dels vells estats i dels caducs partits monolitistes. Antich podrà fracassar o no com a president, però l'indubtable és que ja es comporta com un socialista del segle XXI.