Un dels rumors més comentats per Palma aquests dies, i que algun membre del PP considera prou fonamentat, és el que en podríem anomenar la «conspiració d'espardenyeta» que, igual que la famosa contra Felipe González que deixà en evidència Ansón, pretendria ser una operació sistemàtica d'acosament als nous governs, de Balears i Mallorca, amb la creença que no resistirien tal pressió i que, passades les eleccions generals (els «conspiradors» consideren segura la victòria del PP), el Pacte de Progrés es rompria per un dels dos punts que consideren més sensibles. El que passa és que com que ni ells mateixos estan gaire segurs que ni una cosa ni l'altra es pugui produir, aleshores tenen el diguem-ne «pla B» que consistiria a atacar amb tot el que disposen per erosionar al màxim els governs d'Antich i de Munar. Els dissenyadors de l'operació en certa manera repeteixen els condicionants «psicopoliticopatològics» de la conspiració de veres: no accepten els resultats de les eleccions i, per tant, creuen que tot val per recuperar un poder que consideren que els ha estat il·legítimament furtat. La planificació orgànica és simple: un braç polític que és el grup parlamentari conservador dirigit per Matas; un braç mediàtic que hauria estat convenienment pactat a Madrid i que actuaria coordinadament amb el primer i, si és necessari, un front social que es podria fàcilment activar a partir de les deixalles anticatalanistes que ja es posaren en marxa en els anys anteriors. Els primers objectius tàctics ja pareixen estar definitits: UM i Maria Antònia Munar en el Consell; i PSM i Damià Pons en el Govern Balear. Com que aquí no hi ha cap GAL que es puguin dur a la boca, aleshores optarien per cercar les pessigolles en allò que ells consideren els punts febles: els negocis privats d'uns, i el «fonamentalisme» dels altres. La primera part de l'operació, si no ha existit quan estava en joc el pacte per fer Govern, no pareix que ara pugui trobar res que posi en perill el Pacte de Progrés. La segona part passa pel seu convenciment que a Balears existeix un problema lingüístic (que sí que n'hi ha, però a la inversa de com ells ho veuen) i que Damià Pons personalitza el fascio catalanista que ells estan destinats per mandat diví a combatre. A pesar de l'evident al·lucinació de les pretensions conspiratives, no cal menysprear aquest darrer hipotètic front de conflicte, perquè no existesqui ara un problema no vol dir que no siguin capaços de crear-lo. Els tres braços de la «conspiració d'espardenyeta» poden crear tensions socials allà on mai no han existit, destruint la convivència si és necessari i encara que sigui per no guanyar res, perquè si una característica els avala és que sempre foraden. Deixant a banda aquest perill de destrucció de la convivència social, políticament aquesta «conspiració» significaria, com idea un diputat del PP durant la investidura, que ni Matas, ni els seus asssessors, ni el PP de Madrid «han entès absolutament res de res». Clar, pel Pacte de Progrés seria un xollo. Voldria dir que Matas seria president del PP i es confirmaria la seva vocació d'espàrring d'Antich en el Parlament, que una part del partit es dedicaria a esperar que novament foradassin els «conspiradors» i que una altra part, la canyellista, probablement se n'aniria del PP. No és descartable que els «rojos» ja resin perquè tal «conspiració» es posi en marxa.