Guillem Frontera

Plou, honorable conseller

Guillem Frontera28/07/99 0:00

Plou. En el moment de posar-me a escriure, plou. Tot d'una he pensat en el "en aquests moments" conseller in pectore Joan Mayol, que s'encarregarà de l'agricultura del país. Coment que aquesta pluja és un regal per al nou conseller, però se'm contesta amb una pregunta: i els melons, què? Clar, aquesta aigua no haurà estat gens bona per als melons. Servidor només pensava, de tot d'una, en els arbres acubats, literalment ofegats per la sequera. L'aigua, en aquest temps, no és rebuda pertot igual. De fet, tot allò que afecta el camp, l'agricultura, és d'una complexitat creixent.

La prova més clara rau en el fet que cada dia l'agricultura com a activitat professional atreu menys els joves, quan, ben mirat, contemplada sense prejuicis, podria constituir un escenari excel·lent en el qual desenvolupar tota una vida.

El camp, des del moment en què la cultura i el concepte de foravila ja han estat absorbits per l'antropologia, pot oferir una de les maneres més nobles d'estar al món. És clar que a la noblesa el pagès hi ha d'afegir uns ingressos que li permetin arribar a bon port.

És obvi que avui en dia la pagesia pot oferir una qualitat de vida molt difícilment igualable en la ciutat o en el sector terciari.
És clar que hi ha molts de problemes.
Ara és l'hora d'exposar-los i d'exigir una política que permeti trobar vies de solució.
M'agradaria que no se'm titllàs de sectari si dic que el senyor Joan Mayol pot ser un bon conseller.
Què sap del camp, quines relacions ha mantengut amb la pagesia?
Ara mateix, un servidor seria incapaç de pormenoritzar una resposta.
Però estic en condicions d'assegurar que té el més important, és a dir, té una sensibilitat molt oberta a tot el que sia la terra, la terra en general i la nostra terra en particular.
L'agricultura ha d'evolucionar com un capítol més en la problemàtica general de la terra.
El senyor Joan Mayol farà bona feina o els errors superaran els encerts, no ho sé, però del que no pot dubtar ningú és del seu amor a la terra, al país: conditio sine qua non, en aquests moments, per fer treure el cap a un sector desestructurat, desorientat i en procés d'abandó.