Se veu que sí, que és més dificil saber perdre que saber guanyar. Ara, l'expresident Jaume Matas ha anat a Madrid a dir que el pacte de progrés fet a les Balears és un pacte antinatura i un pacte anti-PP, perquè «va esser concebut amb l'objectiu primordial de retirar el Partit Popular de l'executiu autonòmic». Si les regles de la lògica encara valen, sembla que el senyor Matas vol equiparar el PP i la natura, i com que estam parlant de governar, d'exercir el poder a les Illes Balears, sembla, per tant, que pel senyor Matas el que és natural és que aquí governi el PP, i que retirar el PP del govern és anar contra les lleis de la natura. Però potser és que jo m'he fet un embull i no és això que volia dir el senyor Matas, perquè el que a mi em sembla la cosa més natural del món és que, si uns partits fan un pacte de govern, el seu objectiu sigui efectivament retirar del govern el partit que fins ara l'ocupava. Sobretot si el nombre de vots aconseguits pels partits del pacte superen amb escreix els que va aconseguir el partit que, per això mateix, ara resulta desplaçat del poder i ha de fer d'oposició. I el fet decisiu que hauria d'assumir el PP pel seu propi bé és que dia 13 de juny va perdre les eleccions i ara no troba ningú que estigui disposat a pactar amb ell per sumar la majoria necessària per seguir governant. Qualssevol altres consideracions no són més que vuits i nous i cartes que no lliguen. Per tant, el PP faria bé d'assumir amb serenor i senyoriu el paper que li han assignat els electors, que és el d'oposició, i de disposar-se a jutjar el nou govern no pel nombre de partits que el componen, sinó per les seves obres. I no em referesc a les grans obres ni molt manco. Que comprovi, per exemple, si se segueix consentint, com passa ara, que, a l'hora d'adjudicar les places escolars, es donin adreces fictícies per fer veure que es pertany a un districte determinat, o pitjor encara, que es presentin declaracions de l'IRPF degudament segellades per la Delegació d'Hisenda amb uns ingressos molt baixos per fer veure que es té dret a plaça pel nivell d'ingressos familiars, i llavors, per evitar problemes amb Hisenda, es faci una declaració complementària, que ja no es presenta amb la sol·licitud de plaça, però ja amb la plaça escolar assegurada, obligant així a les famílies que realment hi tendrien dret a cercar una escola més llunyana. O si a l'hora de subvencionar associacions de gent gran se'ls exigeix una fidelitat total perquè «si no, el mes que ve no vos pagarem el lloguer del local». O si a l'hora de projectar una carretera es fa un traçat més llarg, i per tant més car per als ciutadans, a fi de no xapar la finca d'en Fulano, que és molt amic meu. I per descomptat, que comprovi també si se segueixen fent plans d'urbanització a la mesura dels interessos d'un determinat personatge, si l'atenció sanitària segeuix essent projectada en funció dels beneficis que en pugui treure no sé qui, o si els càrrecs que es designen no són per donar més eficàcia i més eficiència a la gestió del Govern en benefici dels ciutadans, sinó per col·locar amics i enxufats que no van a l'oficina més que per cobrar el sou a final de mes, com ha passat durant setze anys. Que no ho dubti el PP: L'esperança que una majoria de ciutadans illencs ha posat en els partits del pacte és precisament que el nou Govern canviarà aquestes maneres de governar i eliminarà aquestes corrupteles, que són en definitiva les que han fet que l'enviassin a l'oposició. Tant de bo que no necessitin el meu consell, però per si de cas, que consti: Com més prest el PP sigui conscient del seu nou paper, millor per al PP i per a l'eficàcia de la seva nova tasca, importantíssima, per cert, en una democràcia.