L'ambient polític d'aquests darrers dies ha estat sobretot
alterat per les diferències entre els partits que havien de
constituir l'anomenat Pacte de Progrés al Parlament i al Govern de
les Balears. Quan, finalment, la presidenta d'UM va dir que li
pareixia més interessant el pacte amb l'esquerra, i ja donàvem per
feta la coalició progresista, va saltar la nova que el PSM no
estava d'acord amb el paper que li assignaven i amenaçava de
retirar-se'n. I tothom va córrer a dimonificar aquest partit: que
si anteposaven els càrrecs al bé general, que si no tenien visió de
futur, que si es pensaven ser els més importants... L'editorial del
Diari de Balears de divendres parlava de l'holocaust del PSM, i el
col·laborador Joan Mir, dissabte, l'acusava d'haver-nos posat a la
vora de l'abisme...
Doncs no, no crec que hagi estat precisament el PSM el qui ens
ha posat a la vora de l'abisme. No he estat enmig de les
negociacions i no puc dir com han anat de primera mà, però si el
que s'ha dit públicament és cert, el pacte pel qual es volia fer
passar el PSM era una indignitat. Aprofitant la necessitat global
d'una aliança per accedir al (magre) poder autonòmic, el PSOE (el
més fort de l'esquerra) i UM (la més hàbil i inicialment la més
desitjada) han volgut engrunar el partit que més nosa els fa a tots
dos: a l'un perquè, a més de socialista (i més que ells), és
nacional, no dependent de fora: a l'altra, perquè a més de nacional
(i més que ells), és socialista. Que bé estarien tots dos, PSOE i
UM, si el PSM s'esvaís! Però el PSM té una història de quasi un
quart de segle de socialisme nacional (encara que, a voltes,
dubitatiu), i si avui a Mallorca el sentiment de nació particular
(o de part d'una nació particular catalana) té una presència
important és gràcies a la feina política, social i cultural de la
gent d'aquest partit; i si, a més a més, l'ideal de justícia social
i de defensa del territori té també una bona presència, és, en bona
mesura, gràcies igualment a la seva feina. I d'aquesta feina ens
n'hem beneficiat tots els qui compartim, encara que sigui
parcialment, aquests ideals, incloent-hi el PSOE i UM, sobretot
aquesta darrera formació, que en realitat és una nou venguda al
camp progressista i nacional mallorquí. D'altra banda, bé que s'ha
hagut d'empassolar la incineradora i ha hagut de cedir tal volta en
altres casos, els 4 anys del PSM dins el govern del CIM, la
Conselleria de Cultura del qual mai no havia brillat tant, l'avalen
com a soci digne i responsable en un govern d'esquerres, al qual ha
d'aportar la visió i la conducta nacionals que manquen als altres
socis.
A les darreres eleccions el PSM no ha fet el paper espectacular
que molts esperàvem, potser en part per culpa de la seva poca
gosadia en el plantejament de la reivindicació nacional. Però el
PSOE no s'hi ha lluït, tampoc, i a Mallorca no ha avançat gents, i
si s'ha mantengut deu haver estat pels vots dels nombrosos
forasters que han arribat a l'illa aquests anys; basta veure el cas
de Calvià! Així que els socialistes espanyols haurien de ser un poc
més modests i reconèixer que continua estant per darrere els
altres, i que no és honest volver tenir la tallada més grossa i
excloure aquells que els han aplanat el camí durant tant de
temps.
És desproporcionat i injust, doncs, donar tota la culpa de la
crisi en la negociació pel govern al PSM. Un partit ben implantat a
Mallorca, la segona força a la part forana (amb les excepcions de
la badia de Palma, tan desnacionalitzada), amb una història
consolidada de lluita per la nostra recuperació nacional i per la
defensa del nostre patrimoni, i amb una experiència recent aprovada
amb nota alta al Consell, no podia quedar al marge ni del govern
interinsular ni del govern insular, ni tan sols hi podia jugar un
paper secundari.
Els qui ens han posat a la vora de l'abisme o han estat a punt
de produir un holocaust no són els del PSM. Són els qui han
menyspreat els seus 40.000 vots i busques, els qui han oblidat el
seu històric paper, els qui s'autoatorguen més importància de la
que realment tenen, els qui vertaderament han demostrat que es
movien més per interessos particulars (tot per a nosaltres; les
miques per a ells) que per interessos generals.
El PSM no és segurament l'ideal nacionalista ni esquerranista de
molts dels qui el votaren, però en les circumstàncies actuals devia
ser el model possible que més s'hi acostava. Tant de bo hagués
quedat en primer lloc! ¿A què ve que comentaristes tenguts per
nacionals n'hagin parlat com si fos l'únic culpable de la mala
entesa? ¿I la responsabilitat dels altres, on és?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.