Aquest darrer mes, i amb més o menys claredat, hem defensat la mateixa línia. Hem posat messions a favor d'una entesa progressista i nacionalista, perquè la majoria de la població de les Illes Balears desitjava profundament un canvi substancial en la manera de governar la Comunitat. No obstant això, érem conscients que tot allò que ha ocorregut durant els darrers vint anys, ni s'ha integrat, ni s'ha digerit correctament, tot i que el tarannà polític d'aquest final de segle sigui molt més conciliador i generós que fa uns anys. Les diferències entre els diferents models nacionalistes a les Illes Balears són manifestes i les perspectives polítiques de l'esquerra balear han tingut, durant molts anys, escassos punts de convergència. Tot allò que ha passat aquest darrer mes, totes les crisis que s'han ventilat i totes les ferides poden tenir un sentit catàrtic de primer ordre per a les formacions polítiques i per a la ciutadania. L'oferta d'UM de tornar a parlar amb serenitat amb el PSM és un gest més de generositat, però també de rectificació i de saviesa que relativitza i suavitza canvis i rectificacions anteriors. En definitiva, la fortalesa institucional del pròxim Govern balear i dels consells insulars es fonamentarà, almenys en bona part, sobre la serenitat, la sinceritat i la confiança que donarà saber que els pedaços bruts es rentaren a temps; però, sobretot, sense haver perdut de perspectiva que la finalitat de tot plegat és continuar construint el país amb unes garanties mínimes d'èxit.