Fa unes hores, quan veia la desfilada de personatges al funeral d'en Paulí, vaig fer consciència d'un fet formidable: ja tenc més amics a l'altre món que en aquest. Avui, quan plor el traspàs "la festa celestial de la llum perpètua no té aturall" de ds vells i entranyables amics, que tenen, tots dos, pàgines d'honor al llibre «Vint anys d'angelots», pens que l'amistat, fruit exclusiu de l'admiració, és el tresor més important d'aquesta vida. Sé que en Xesc Forteza i el mestre Rodrigo m'honoraren durant molts anys amb la seva amistat. Avui, quan ja han passat avall, puc dir d'ells exactament el mateix que vaig dir quan eren vius. Vet ací el vell tresor de l'amistat...