En la meva època d'estudiant universitari, fa d'això ja uns quants lustres, mancats com estàvem d'interpretacions sòlides sobre la història de Mallorca, solíem repetir el discurs que en aquesta terra la burgesia havia abdicat de la seva responsabilitat històrica de transformar i modernitzar i, en lloc d'estirar i liderar un projecte de construcció nacional "com havia fet la burgesia catalana o la basca" s'havia dedicat a exercicis econòmics d'especulació menyspreant qualsevol comportament i actitud intel·lectual, cultural o política que fos una mostra d'estimació i consideració envers el seu país, envers la seva terra.

No dic que la interpretació fos encertada, però s'ajustava a aquella realitat i, sobretot, explicava els fracassos electorals dels autonomistes entre el 1976 i el 1983, en què homes de la resistència antifranquista i resistents de gran còrpora hi abocaren temps i cabals.

Avui podem dir que el nacionalisme polític que a Mallorca es desenvolupa després de la mort de Franco és un nacionalisme progressista que posa èmfasi en la protecció del territori i la dignificació cultural i que ha viscut amb un matalàs electoral creixent fins en aquestes darreres eleccions. Ha estat un mallorquinisme de caràcter popular si ens fixam en els seus integrants i en els municipis on ostenten majories de govern. Com que aquesta massa popular procliu al vot nacionalista és numèricament inferior a la massa abstencionista i com que el nacionalisme esquerrà té difícil créixer cap a municipis litorals ni pot confiar gaire en el traspàs de vot de l'altra esquerra, això ha fet que el 13 de juny, per sorpresa de tothom, s'estancàs.

En canvi, és evident que el nacionalisme moderat, atesos els resultats, segurament encara no ha tocat sostre i l'haurem de veure créixer encara més Mentre arriba la pròxima cita electoral, l'Executiva dels moderats ha llançat una proposta que deixa gairebé tothom descol·locat en el mapa polític mallorquí i que consisteix a veure els resultats electorals en clau nacionalista.

La proposta, verbalitzada per l'Executiva, però segurament sorgida d'un cap privilegiat per a la reflexió i l'anàlisi, és tan intel·ligent que en sols unes hores ha fet créixer el vot nacionalista a Mallorca fins al 25 per cent i sense explicitar-ho ha posat damunt la taula de les converses pel pròxim govern que determinades conselleries (Territori, Educació i Acció Social o similars) han d'estar en les mans i els caps dels nacionalistes, que són els qui han parlat una vegada i una altra del model de país que persegueixen, un país territorialment equilibrat, culturalment digne i socialment just.

Això pel que fa al marc de les illes Balears, però el nacionalisme insular, com altres nacionalismes de l'Estat, sap que per fer créixer l'autogovern "base ideològica sense la qual no s'entén el nacionalisme" necessita també ser a Madrid i allà reclamar. Si és cert que a les properes generals el sr. Aznar no tendrà majoria absoluta, convé formalitzar aviat una candidatura nacionalista per tenir no un diputat, sinó dos o tres a Madrid i i també el senador autonòmic, i que aquests diputats poguessin ser tan decisius com darrerament ho han estat els canaris o els catalans.

Sigui el que sigui des de dilluns passat al vespre hem tengut l'oportunitat de fer créixer transversalment el nacionalisme, que passa de ser una opció de minories a tenir vocació de pesar molt en el pròxim govern. És una fase nova perquè ja no es tracta de governar amb eficàcia entitats locals, sinó de voler fer créixer l'opció nacional fins a fer-la majoritària en 4 o 8 anys. És una operació d'un coratge polític que entusiasma qualsevol que tengui el més mínim interès en el seu país.

Té, també, com totes les operacions, detractors, la cara fosca, els dubtes que acompanyen qualsevol decisió racional. El nacionalisme moderat a Mallorca encara genera certes desconfiances entre el nacionalisme progressista i l'esquerra en general, desconfiances sobre quin és vertaderament el seu grau de compromís amb el país, amb la col·lectivitat que l'habita. La dreta mallorquina, els conservadors mallorquins, han primat sempre interessos particulars i aquesta forma de fer ha contagiat dirigents i bases del nacionalisme moderat. A tall d'exemple no hem d'oblidar qui és políticament el batle de Deià per esmentar un municipi amb sentència del Suprem sobre una qüestió territorial. També és cert que a Deià, per seguir amb el mateix exemple, hi ha hagut una refundació del nacionalisme moderat que ha entrat amb força a l'ajuntament.

En definitiva, som davant una operació política, la primera de transversal i no partidista que jo sàpiga, que té per objectiu construir el país donant pes al component nacional. Veurem com es desenvolupa aquests pròxims dies en haver de parlar amb l'esquerra. Si qualla el govern haurem incorporat al projecte una part molt significativa del món balear. Ens queda, per a tota la legislatura, la tasca d'anar incorporant aquells conservadors més assenyats que en un moment determinat (1995-96) ens feren estar a l'expectativa. Jo no m'ho vull perdre.