La derrota del Reial Mallorca, ahir a Mestalla davant el València, no enfosqueix en absolut la temporada més brillant i més espectacular de la història del club. El tercer lloc de la classificació, que li dóna dret a jugar la pròxima Copa d'Europa, i haver disputat la final de la Recopa d'Europa són ja les fites més emblemàtiques de la història mallorquinista. L'èxit aconseguit és la conseqüència de molts factors positius, entre els quals s'ha de destacar, sobretot, la feina i la rigorositat d'Héctor Cúper. L'entrenador argentí, durant les dues temporades que ha dirigit l'equip, s'ha convertit en un punt de referència i un líder en el terreny de joc, però també en un ídol per a l'afició mallorquinista i per als mallorquins en general. A ell s'atribueix bona part dels èxits obtinguts, especialment per haver fet triomfar individualment molts jugadors i haver demostrat una capacitat especial per treballar un equip de futbol.
Si Cúper és la cara del mallorquinisme i el referent dels èxits esportius, per ventura s'ha de tenir ben present que ahir també va tenir la seva creu. El Mallorca B, després d'una temporada irregular, va descendir de categoria, en bona part com a conseqüència de la mala gestió esportiva del club, del nul interès per part de l'afició per l'equip i l'escassa capacitat de la societat per prioritzar la pedrera sobre altres interessos. Allò que ha succeït amb el Mallorca B és un fracàs que no pot esborrar la trajectòria del primer equip, però és el reflex d'una mala gestió.
