La victòria del Pacte Progressita a les últimes eleccions
autonòmiques no ha sorprès especialment ningú, almenys entre els
analistes més perspicaços. Les picabaralles internes dins el Partit
Popular combinades amb la capacitat d'intentar articular quelcom de
nou entre les forces progressistes, ha ocasionat un canvi polític
que, segons com evolucionin les coses, pot arribar a ser
important.
Amb la victòria del Pacte "de la COP a l'illa de Formentera"
s'acaba amb el domini de la dreta pseudoregionalista, sucursalista
de la dreta espanyola, que ha goverant les nostres illes durant
tota la transició. Però també s'acaba amb dues xacres importants
que tradicionalment han afectat l'esquerra (diferents a Eivissa i a
Formentera): a. Per un cantó, s'ha acabat amb el monolitisme
socialista a la més petita de les Pitiüses. Fins ara, a Formentera,
ser d'esquerres equivalia a votar PSOE, perquè "tret de les últimes
eleccions" no hi havia cap altra força política que concorregués a
les eleccions. A Eivissa, l'altra cara de la moneda, era la manca
d'entesa entre les diferents forces d'esquerra. Es parlava, des
dels renglers de la força majoritària, d'atomització. Personalment
preferiria parlar d'enriquimient. Una de les energies positives que
ha impulsat el pacte ha estat precisament la diversitat interior,
la pluralitat de gammes ideològiques que s'hi pot observar. Des del
PP, això s'entenia com un element a explotar per intentar exposar
que les institucions, des del Pacte, seran del tot ingovernables.
No s'ha tengut en compte, emperò, que, per primera vegada, existeix
una implicació diversa de les diferents forces de l'esquerra
d'Eivissa. b. Per l'altre, es dóna peu a la regeneració que suposa
l'existència de canvis. Els partits polítics "i les aliances de
partits, agrupacions, governs, etc." són com les pastilles dels
frens dels automòbils: amb el temps acaben gastades. Quan una opció
es gasta, en frenar acaba grinyolant, i pot acabar fent que
l'automòbil s'estavelli. Res millor que recanviar les pastilles
dels frens, per afermar la seguretat del vehicle. Això s'ha fet en
aquestes eleccions autonòmiques.
De res no han servit els dimonis que han tret a la llum pública
els principals dirigents del Partit Popular. Han parlat profusament
dels anatemitzables del pacte "ERC", posant de manifest alguns dels
drets fonamentals de la ideologia d'aquest partit polític. Els
Arenas, Aznar, Matutes, Acebes i tota la colla han afirmat, davant
públics de Salamanca, Toledo, Madrid, Vigo... que els socialistes,
a Eivissa, han pactat amb un partit que no està d'acord amb la
Constitució espanyola "exactament, perquè no defensa el dret
d'autodeterminació dels pobles, reconegut internacionalment, i
garantia de la pau"; que han pactat amb un partit que vol la
independència "d'acord amb el dret d'autodeterminació (tornem-hi!)"
i que està per la reconstrucció dels Països Catalans "la nostra
àrea nacionalitària natural, formada per la gent que compartim
llengua, cultura i trets històrics comuns, i que no ens consideram
forasters entre nosaltres. Tenien raó en tot, i per això el tret
els ha sortit per la culata. Per què? Senzillament, perquè a hores
d'ara la gent progressista d'Eivissa i Formentera té prou assumida,
moltes vegades només a nivell intuïtiu, quina és la pròpia
identitat, quina és la nostra llengua (com es diu i quin àmbit
abasta), i quin és el nostre país. Una última línia, un COP més, a
favor de l'insularisme progressista. Amb l'empat a sis a Eivissa,
el diputat de Formentera desempata a favor de les forces de
progrés. Ara ja s'ha acabat el pròleg. S'obre el capítol primer.
Comença l'hora de la veritat. Les forces polítiques que han
impulsat el canvi a les Pitiüses hauran d'anar demostrant la seua
capacitat de govern. Les ganivetades, al capítol segon... Qui les
donarà? Qui en rebrà? Quines conseqüències tendrà tot plegat? Prou
interessant per observar-ho!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.