Jaume Matas ha quedat ferit de mort després de les eleccions de diumenge. L'hereu de Gabriel Cañellas no ha pogut guanyar Mallorca, i els seus homes de confiança (els consellers Guillem Camps i Josep Juan) han estat incapaços de d'arreglar els desastres de Menorca i Eivissa. La pèrdua de l'escó de Formentera "aquest sí responsabilitat directa de Matas per les brutors argentines en el cens" fan que la derrota sia total.
El Matas crescut i cregut de si mateix, el Matas de la brillantina i el somriure postís, és ara un cadàver polític. Fa nosa al seu propi partit, perquè mai no ha estat guanyador de res i és perdedor de tot, i fa nosa a Maria Antònia Munar, perquè aquesta dona té una sensibilitat política incompatible amb la seva. Les úniques aferradisses de Matas són els anomenats «poders fàctics» de Mallorca, que veuen en ell un interlocutor vàlid amb el Govern d'Aznar, i que aquest continuï vessant doblers a l'illa.
Aquests «poders fàctics» són els que encara pensen que Matas té encara qualque possibilitat de ser president d'aquesta Comunitat. I amb això s'equivoquen de totes totes.
Munar no pot pactar amb el Partit Popular. Fer-ho significaria decebre el seu electorat, que l'ha premiada per aquests quatre anys de Pacte de Progrés a Mallorca; retrobar tots aquells «traïdors» que abandonaren Unió Mallorquina per seguir Cañellas, i arriscar-se a noves traïdories. En síntesi: pactar amb el PP significaria per a Unió Mallorquina deixar de representar una il·lusió, tornar enrere i repetir els errors.
No hi ha dubtes: ha arribat l'hora del canvi.
