«Hi havia una vegada, fa molts, molts d'anys, a un petit poble de Formentera, de nom Santa Margalida, una família que va haver de marxar lluny, molt lluny. Més enllà de la mar. Perquè ni la terra ni el mar donaven el que era necessari per viure, perquè la pobresa s'havia instal·lat a casa seva.

A la seva nova llar estant van tenir un fill, i allà es va fer home i també padrí...».
Així podrien començar moltes històries de dones i homes que van haver de deixar-ho tot per anar a cercar el que no trobaven a casa nostra.
Així podrien començar si no fos perquè Santa Margalida no és, òbviament, un poble de Formentera. L'illa, Formentera, on el padrí de la història ha estat censat per poder votar. Una illa on no hi va néixer. On no hi van néixer, tampoc, ni son pare ni sa mare. Una illa de la qual en el millor dels casos n'ha sentit el nom.

A tots aquests homes i dones, els que un dia van haver de marxar, els empara el dret de participar en els processos electorals de la que també és la seva terra. Però ho han de fer des de la llibertat i la democràcia i no des de la manipulació i la mentida.

I així, també en podria començar una altra d'història. Una història de persones mesquines que per un grapat de vots han volgut jugar amb els sentiments dels padrins. Una història de polítics sense escrúpols que no es posen vermells en sentir-la contar.

La dreta, un cop més, s'ha oblidat dels principis bàsics de la democràcia.
Però Formentera, sovint ignorada, ens ha donat una lliçó. Formentera, sovint oblidada, ha parlat. I ho ha fet amb rotunditat. No han estat suficients les estratagemes d'uns polítics poc honestos perquè la il·lusió, el treball quotidià i un programa coherent hagin triomfat a les urnes.

Els demòcrates estam d'enhorabona. Perquè la voluntat d'un poble ha pogut més que la hipocresia i l'abús d'uns pocs.
Amigues i amics de Formentera teniu el repte, i també la responsabilitat, de governar la vostra illa en aquest nou mil·lenni que ens espera.