Com que, que se sàpiga, els 74 argentins censats a Formentera no juguen a futbol, és, de moment, improbable que Asensio els hagi comprats per repartir-los entre algunes de les seves delegacions futboleres. Així que, què hi fan? Per ventura, igual que a Asensio, de sobte se'ls ha despert allò de Baleares es un sentimiento i clar, cap a censar-se a les Illes s'ha dit. Però a tropecents mil quilòmetres de distància, els pobres no podien saber on punyetes s'havien de censar i, per tant, no podien canalitzar convenientment la força dels seus sentiments illencs que justament s'han despertat ara, després de setze anys d'autonomia. Gràcies a Déu que per això tenim un Govern que n'entén, i molt, d'això de sentiments i d'agermanar Balears amb els llocs d'Amèrica on hi ha possibles votants del PP, no debades els nostres neomissioners Rosa Estaràs i Jaume Matas han anat moltíssimes vegades a expressar els seus sentiments de germanor a aquesta gent. Així que Sor Estaràs i Mossèn Matas, davant les desesperades peticions dels argentins de veure on s'havien d'apuntar per poder donar sortida política al mucho más que un sentimiento que els embarga, els digueren que allà on toca i per llei els hi correspon. Però clar, pobrets, si ells no en tenen ni idea i tant els hi és apuntar-se a Palma, Ciutadella, Santa Eulària... o Formentera. Així que alguna santa i innocent ànima de l'onegé «Salvem Matas» els degué suggerir que posats a expressar amb el vot el más que un sentimiento, per què no a Formentera? Dit i fet. I de sobte, Formentera s'aixeca un dia amb un cens farcit de llinatges tan inequívocament no formenterers com Quetglas, Fernández, Gomila, Tugores, Pérez... Multiculturalisme i germanor amèrico-baleàrica en diria d'això Mossèn Matas.
A pesar que Sor Estaràs diu una i altra vegada que és ridícul que qualcú es pensi que tot un Govern es preocupa d'aquestes beneitures, els 74 vots de regal americà al PP a Formentera poden representar mucho más que un sentimiento. I és que si miram els resultats de 1995 ens adonarem que la disputa del preat escó per la més petita de les illes es va resoldre per molt poc ja que el PSIB i IU aconseguiren, respectivament, un 44'24 per cent i un 4'48 per cent, fent un total del 48'62 per cent, mentre que la candidatura conservadora que és, a la pràctica, del PP, va obtenir el 49'40 per cent, havent-hi un 1'98 per cent de vots en blanc. En nombre de vots, els socialistes en feren 1.065, EU 108 i els «altres» 1.192 vots, amb 48 vots emesos en blanc. Si enguany l'oenegé «Salvem Matas» suma els 74 sentimentals vots al PP, la diferència podria seguir essent, per molt poc, favorable al mucho más que un sentimiento... No és gens sorprenent que la por del desastre dugui el Govern i el PP a intentar jugades com aquesta, però sí que és estrany que sabent-ho com ho sabia l'oposició, no hagin fet una espècie de míting heavy tots junts (els caps de llista de tota l'oposició d'Eivissa, Mallorca i Menorca) perquè els votants en blanc de Formentera, que previsiblement són progressistes, entenguin que el Govern de Balears podria estar depenent d'ells. Sobretot ara, quan l'illa és mucho más que un sentimiento.
