El cara a cara Matas-Antich és un dels símptomes de l'escàs
avanç de la democràcia, dels seus mecanismes i del caciquisme
mediàtic. No entraré a analitzar el contingut, ni el contingent del
suposat debat, perquè això ens duria necessàriament a anàlisis
sobre la profunditat de la superficialitat, les mancances de la
posada en escena de dos actors novells poc habituats a aquesta
casta d'actes publicopublicitaris; però, també, de la sorpresa
positiva de l'aspirant i de l'escassa capacitat de faixar-se que té
el defensor en el cara a cara. Dèiem, tanmateix, que aquesta no era
la nostra intenció i no hi incidirem.
És lamentable que, al final del segle XX, després d'una
transició democràtica marcada pel pacte, la integració i la
voluntat de diàleg, algun candidat continuï dimonitzant
determinades formacions polítiques i tracti d'incidir sobre la
consciència electoral amb plantejaments escassament demòcrates. Es
comença «desclassificant» la democràcia, és a dir, emfatitzant que
hi ha dues castes de partits demòcrates i fent fora els mal
considerats radicals. Tot això des d'un radicalisme que fa por, amb
un llenguatge no verbal que manifesta la crispació del jutge en
qüestió i que, sense cap intenció d'amagar res, es comparen les
majories amb les conveniències. Allò que feim i farem nosaltres,
que som majoritaris i que governam, és allò que convé i que vol la
majoria, perquè som els únics amb legitimitat per poder fer allò
que convé a la gent i tenir la gent a la nostra disponibilitat. Al
final, gràcies al defensor, sabem que també hi ha altres
candidatures a les Illes Balears i que fins i tot n'hi ha algunes
de perilloses, que podrien posar en entredit decennis de poder. Ho
sabem perquè el defensor té dret a qüestionar aquestes iniciatives,
però no té cap deure de debatre públicament amb aquestes formacions
«desclassificades». La democràcia, tal com l'entenen les formacions
amb vocació bipartidista, és respecte, tolerància, integració,
llibertat i pluralisme controlat a conveniència del qui té el poder
i consentit pel que es considera el candidat amb més probabilitats
a substituir-lo. Defensor i aspirant són, en definitiva, branques
d'un mateix arbre, d'una mateixa soca que arrela en el mateix clot
i que aspira a créixer en el mateix redol.
El debat és, en definitiva, una traïció a la democràcia, una
falsificació de la realitat i una cortina de fum. És una traïció a
la democràcia perquè els demòcrates tenim tot el dret del món a
veure asseguts tots els candidats en una mateixa taula i els
defensors de les essències democràtiques tenen el deure de defensar
els valors del pluralisme, no únicament del bipartidisme, perquè
enlloc està escrit que pluralisme sigui cosa de dos. És una
falsificació de la realitat, perquè ocultar els adversaris,
negar-los la presència mediàtica, fulminar-los i posar-los en
evidència sense la seva presència, amb nocturnitat i traïdoria, és
un símptoma de decadència i de pèrdua de valors ètics i
col·lectius. Si allò que es pretén és crear fum, confusió i
menfotisme, s'ha aconseguit amb escreix. Després d'allò que hem
vist, sentit i comentat, val la pena recordar que hi ha altres
formacions, algunes de les quals ben minoritàries, ben atractives,
ben suggerents. Fins i tot, n'hi ha que no tendran representació
parlamentària i que tenen una vocació utòpica que, per ventura,
valdria la pena tenir ben present. Ells, tanmateix, no tenen
menjadora, ni clot on «xuclar» i per això no tenen cap casta de
presència pública. No obstant això, la majoria d'aquests tenen el
mèrit de ser demòcrates, respectuosos i generosos, mentre els
democràtes nominalistes es dediquen a dimonitzar els
idealistes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.