En parlar d'Europa, cadascú s'expressa així com pot i com vol, gràcies a la llibertat de pensament. Maragall, per exemple, ens proposa l'Europa de les ciutats i ens convida a un ideal renaixentista que, com la mateixa paraula indica, pot renéixer com qualsevol ideal antic i posar-se demoda entre els més progressites d'aquest món. Altres comunicadors propugnen amb convicció i bells arguments l'Europa dels pobles que ha superat, diuen, l'Europa dels Estats i l'Europa de les Nacions. El problema és, però, que la Història es repeteix per cicles: avui és blanca, demà és negra i demà passat serà una síntesi del blanc i el negre, o sia, grisa...