El cas dels aliments belgues

És cert que mai en la història de la humanitat no havia existit, com ara, tant de menjar a la venda. Però mai com ara la gent no sap el que menja, o almanco el seu origen i des d'on ha estat transportat. De fet, hi ha una certa resignació de la ciutadania en aquest aspecte. En èpoques de molta més precarietat, les persones es remiraven i quasi ensumaven tot allò que compraven per menjar. Ara tot és excel·lent presentació dins plàstic, bona presència i, de vegades, autèntica inseguretat. I a això s'ha d'afegir la resignació, que a Mallorca és d'autèntica plorera. Aquí la gent veu morir el camp i no diu res. I aquest camp és el que ha alimentat i enfortit els nostres avantpassats des de temps immemorials. Però de sobte, i en pocs anys, ens duen el pollastre de Bèlgica, el peix de l'hemisferi sud, les taronges de Sud-amèrica i la llet d'allà on no hi plou. I tothom tan content. Després ens comencen a parlar de dioxines generades per devers l'Atlàntic i tothom tremola. Aquest tal vegada sigui el tribut a la modernitat. Però allò segur és que les nostres padrines no ho entendrien de cap de les maneres.