Cada vegada que trepig l'aeroport de Palma m'envaeix una desagradable sensació de pèrdua; de pèrdua del propi territori, del dret a sentir-te a ca teva quan ets a ca teva, de ser tractat amb dignitat i amb respecte a la teva pròpia illa. La darrera va ser fa uns dies quan després d'arribar a la terminal procedents de Saragossa i envoltats d'una multitud aplastant on no hi havia anunciat ni un sol vol arribat de la península ni d'Eivissa o de Menorca, sinó TOTS d'Alemanya, excepte un de Suïssa i un altre d'Anglaterra. Ningú no ens va saber dir on eren les nostres maletes. Després d'una hora de voltar per totes les cintes transportadores vàrem trobar de miracle la nostra maleta en una cinta on deia: Nuremberg...

Si només fos a l'aeroport això tendria remei, però aquest sentiment de ser tractat com a ciutadà de tercera a ca teva, s'amplia cada vegada més en més situacions i llocs; aquí en va una altra: les obres d'un hotel que es construeix a la Platja de Muro devora ca meva, no s'aturen, malgrat la normativa municipal així ho determina en temporada turística, perquè: "les obres només molesten uns residents «capritxosos» (segons l'hoteler) i no cap «sagrat» turista" (batle, dixit).