cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
27°

L'aparició del senyor Antonio Asensio

El senyor Antonio Asensio deu creure que ara toca fer-se conèixer físicament dels mallorquins. Ha triat un bon moment. La seva estratègia ha consistit a constituir-se en poder a l'ombra mentre els mallorquins, incapaços d'agafar el timó de les nostres entitats i donar-los l'alçada que se suposa que ens mereixem, ens preguntàvem, amb més suspicàcia que no curiositat, per què el Mallorca és d'un foraster. La història, aparentment, havia començat sota la batuta del ginecòleg Bartomeu Beltran, tot i que ja pocs ignoraven aleshores que darrere hi havia la pasta d'un altre senyor. Per què li va ser acceptada la dimissió és encara ara un episodi que no s'ha arribat a aclarir del tot. Si Héctor Cúper ja té un lloc en la història esportiva, social, de Mallorca, el mèrit d'haver-lo fitxat, almenys en teoria, és del ginecòleg Bartomeu Beltran. La seva dimissió i la renovació entrebancada de Cúper constitueixen un capítol poc transparent. Ara sembla que hi tornam a ser, a la parada de les cebes.

El senyor Reinés és el president més educat de Primera Divisió. Des del principi ja va dir que les seves funcions serien més de representació que no executives: per a això hi ha el senyor Alemany: sens dubte, el model en el qual es mira una bona part dels estudiants de dret, d'empresarials... És d'una generació que ha crescut en l'abundància, una generació en la qual milita una quantitat espantosa d'inútils. I una minoria disposada a menjar-s'ho tot.

El senyor Alemany pertany a aquesta minoria. Transmet una seguretat d'execució que sap harmonitzar amb vagues idees de país, suficientment àmplies com perquè tothom s'hi pugui sentir a plaer, pam més, quilòmetre manco. Fa temps que en el futbol mallorquí no es movia un personatge tan sòlid -parlant de directives, s'ha d'entendre. Però, i ara? La irrupció del senyor Asensio en la punta de l'iceberg mallorquinista, coincidint amb el moment estel·lar d'Interviú, gràcies a un exhibicionista, no deixa de ser inquietant. Tothom li agraeix que compràs el Mallorca quan ningú no en donava un reial. Vist el que pot fer amb un exhibicionista, ens hauríem de preguntar què és capaç de fer amb el club? Sempre, és clar, amb el benentès que es tracti del que cap mallorquí no hauria estat capaç de fer.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.