És justificada la indignació dels constructors illencs davant la manca de preparació dels treballadors africans als quals concedeix permisos de treball la Delegació del Govern. Són sovint universitaris però que no estan preparats ni tenen experiència per fer de picapedrers. És lògic, per tant, que molts d'ells acabin dormint al carrer i provocant un drama humà que hauria de posar els pèls de punta a la nostra societat. En realitat, aquesta terra té davant els seus ulls la profunda i punyent ferida del Tercer Món. Els seus joves més preparats fugen com poden per ocupar els pocs i menys valorats llocs lliures que puguin quedar a zones desenvolupades com la nostra. Però no és aquesta la manera de fer les coses. Aquí s'ha de permetre l'entrada a la gent que es necessita i que, a la vegada, tengui possibilitats reals d'integració. I després s'han d'articular programes intel·ligents d'ajudes a aquests universitaris perquè puguin desenvolupar els seus coneixements a la seva pròpia terra, i si alguns d'ells són necessaris aquí, benvinguts siguin. Però davant un desastre com aquest no es poden confondre conceptes, ni molt menys concedir permisos de manera indiscriminada. Això és crear conflictes socials i dur als nostres carrers un problema de dimensions enormes. A més, s'ha de dir prou. Ja hem vist massa disbarats a l'empara del boom econòmic i del pla Mirall. No es pot jugar d'aquesta manera amb l'esperança d'éssers humans.