Amb la indigència social, els immigrants o els pobres es pot fer tota casta de demagògia. És menester recordar que, ja fa uns mesos, el Consell de Mallorca denuncià sense èxit la precarietat humana en què es trobaven els immigrants nord-africans del pla Mirall. Per ventura, aquell retret no va ser valorat suficientment perquè partia d'un grup polític oposat al partit que ha projectat el pla Mirall. Tanmateix, allò que no es pot ocultar al final surt a llum i, en el cas dels immigrants contractats en obres «públiques», la situació segurament és encara més greu que la que pateixen altres col·lectius d'índole semblant que han actuat vorejant el marge de la llei.

A partir de la denúncia sindicals es poden fer algunes reflexions que, no hi ha dubte, qüestionen el nostre model social i els nostres valors col·lectius. En primer lloc, no podem embellir les Illes Balears a qualsevol preu, ni fonamentar el nostre benestar sobre l'explotació. En segon, si hi ha urgències de darrera hora, si es necessita mà d'obra urgent, no es pot escollir la més desqualificada i barata. I, tercer, si s'opta per la més barata, les institucions públiques haurien de vetlar perquè aquest col·lectiu obtengui unes garanties mínimes d'habitatge i no es converteixin en indigents conjunturals i en els marginats del futur. Mentre brevejam d'hostatjar kosovars i de solidaritat amb el Tercer Món, continuam alimentant la injustícia i la discriminació a casa nostra.