És difícil sostreure's a la ressaca de la nit de Birmingham, sobretot perquè, segons els experts, el Mallorca hauria pogut guanyar igual que la Lazio. En l'argot futbolístic, que malda per incorporar vocables per sortir de l'atròfia en què solen encorsetar-se tots els argots, hi han aterrat el mot somniar i els seus derivats, que caracteritzaran tota una època futbolística mallorquina. Com passa sempre, la reiteració en un grup de mots arriba a fer vomitera: emblemàtic, històric, paradigmàtic: ni amb Primperán es pot tallar la marejadora sensació que trauràs fins la bilis. Amb el temps, les paraules s'arriben a gastar tant que només els carronyaires en fan cas. Tornem al Mallorca i a la nit de Birmingham, a la ressaca. Sempre te trobes pel món aquesta persona que, per posat o ves a saber, és impermeable a un estat d'ànim més o manco estès en la parròquia. Avui s'ha disfressat de bon jan i ha comparegut amb arguments pretesament conhortadors: ell també hauria volgut que guanyàs el Mallorca, pels jugadors, pels aficionats, per Cúper... Però... «t'imagines les connotacions politicoelectorals que hauria tengut una aital victòria? Pots visualitzar escenes a la plaça de Cort o al passeig d'en Guillem Sagrera, amb la copa enlairada, l'eufòria estratègica dels governants xuclant, xupant, mamamt càmera per un tub? Almenys per uns dies, aquest país hauria estat inhabitable, perquè no hi ha res més mal d'empassolar que un triomf esportiu segrestat pels governants i transformat en triomfalisme. Si el Mallorca guanya la Recopa..., és senyal que tot va bé, que si anàs millor s'espanyaria»... Com és ben natural, servidor no pot estar gens d'acord amb aquest esbós derrotista, masoca, propi d'un ressentit que només s'alimenta d'autoodi. I, a més, què impedeix als governants treure guany polític d'una derrota tan honorable? El dramatisme d'aquesta derrota també pot ser capitalitzat, se'ns en poden administrar bàlsams de consol, com demanava Aina Cohen, que agrairíem tant o més que no la possibilitat de compartir l'eufòria. «Però per això, em diu l'impermeable, haurien de demanar ajuda als catalans: només ells saben treure forces de les derrotes: les del país i les del Barça». Qui sap. Esperem que tot això vagi passant com més aviat millor.