Poques àrees de gestió del Govern del PP deixen veure tan a les clares la vertadera cara dels conservadors illencs com la política lingüística. No dic de defensa de la nostra llengua, perquè precisament això, defensar la nostra llengua, és el que el PP no ha fet mai. Certament la Llei de Normalització Lingüística es va aprovar per unanimitat, però els que hi eren saben perfectament quin és el motiu: en aquells moments, el PP no podia impedir l'aprovació de la Llei, perquè no disposava de la majoria necessària, i per tant es va estimar més donar-li suport perquè tanmateix el desplegament reglamentari i l'executiu de la Llei quedava en les seves mans i li permetia convertir-la en paper banyat. Així ho va fer a plena consciència el President Cañellas mentre va poder continuar governant fins que la seva corrupció el va fer caure. Va arribar així la millor prova del vertader tarannà del PP, perquè la causa principal de la ignominiosa destitució del President Soler va esser precisament el seu intent d'emprendre una tasca mínimament seriosa de col·locar la nostra llengua en el lloc que li correspon dins la nostra societat. I el President Matas va aprendre a consciència la lliçó, i mai no s'ha preocupat del tema més que per dir bajanades com aquella de demanar a Jordi Pujol que s'incloguessin dins el diccionari normatiu totes les paraules del Diccionari Alcover-Moll. Amb la qual cosa demostrava la seva supina ignorància no sols sobre què és un diccionari normatiu, sinó també sobre el Diccionari Alcover-Moll, que, com sap tothom manco el President Matas, conté tot el vocabulari de la llengua catalana des de Ramon Llull fins avui i des de la darrera vall del Pirineu fins als modismes d'Alacant.
Era obligat fer aquesta mica d'història per posar de manifest fins a quin punt és necessari dir prou a aquesta política, que està conduint la nostra llengua a la desaparició. Tampoc no fa falta esser un nacionalista abrandat per saber que un poble que no té consciència clara de la seva identitat, de la qual la llengua és un dels màxims trets definitoris, està condemnat a perdre la seva personalitat diferenciada. Els socialistes som ben conscients que el que posa irresponsablement en joc la política del PP no és només la simple subsistència de la nostra llengua catalana a Mallorca i a les altres illes, valor suficient en si mateix per reclamar imperativament un canvi de govern, sinó també la nostra existència com a poble amb personalitat pròpia. Hem arribat a la vorera de l'avenc del no-res nacional, i aquesta és sens dubte la percepció cada vegada més estesa entre els moltíssims mallorquins que no ens resignam a què un govern desnaturalitzat, sense més ideologia que el diner fàcil i l'usdefruit del poder encara que sigui a costa dels valors essencials del nostre poble, ens arrossegui en la seva trajectòria suïcida: cap al provincianisme subsidiari més carrincló. És certament ben trist que un poble hagi de sortir al carrer per defensar allò que en bona teoria hauria d'estar ben assumit pels seus governants. Però aquí ens ha duit el Govern del PP, i ara li hem de dir prou. Fins aquí hem arribat, però ja basta. Nosaltres, en tot cas, els socialistes de Mallorca, ens identificam amb la reivindicació de la nostra llengua com a instrument més preuat per a la nostra realització com a poble. I postulam un Govern que, conscient de la seva responsabilitat davant les generacions actuals i futures de mallorquins, menorquins i pitiüsos, faci córrer amb passes de gegant la nostra llengua cap a la seva consolidació i cap al seu màxim esplendor. Que faci que el Correllengua de l'any que ve no necessiti esser una expressió de protesta cap a un Govern displicent, sinó que sigui una explosió de festa per celebrar que, per fi, hem sabut posar el futur de la nostra llengua en mans dels qui sabran defensar-la, impulsar-la i dignificar-la des de la responsabilitat de govern, per tal que sigui reconeguda i preuada per tots els illencs.
