Sr. director: Les festes són una bona mostra de l'excel·lent i entusiasta participació del nostre jovent en la vida social de qualsevol ciutat. I no oblidem altres col·lectius consolidats, etc.

Algunes vegades s'ha dit que els joves són uns irresponsables, «passen» de tot, no estimen les nostres coses i només s'ocupen de si mateixos fins i tot sense respectar els grans. No parlem dels qui per desgràcia "qui en sap els motius?" han caigut en addiccions nocives.

És cert que hi ha joves i al·lotes així arreu del món. Però la gran majoria mereixen tot el respecte i alguns la nostra admiració, perquè amb la seva edat, la seva il·lusió en el moment que els ha tocat viure i gaudir de la seva joventut, són capaços de «menjar-se el món» i no tenen «interessos creats» que els frenin davant els seus ideals i curolles.

Per això és bo, just i necessari que comptem amb ells en totes les activitats ciutadanes: culturals, mediambientals, lúdiques, educatives, esportives, professionals, empresarials i també polítiques. Però no basta escoltar-los: crec que se'ls haurien de donar responsabilitats.

Empreses tan difícils com un «voluntariat» "seria mala idea?", qüestions que necessitin un «treball en equip», aportacions de noves maneres de pensar i d'estar «al lloro»... Si se'ls demanen i se'ls proposen projectes il·lusionants, a més de poder-nos ensenyar moltes coses, seran ben capaços de dur-les endavant amb èxit.

Tanmateix, el futur ha de ser per a ells.
No és tan difícil. Du feina, hores de dedicació i sàvia disposició per dialogar d'igual a igual, convèncer els reticents...
Necessitam de la joventut tant com de l'experiència i lucidesa d'un bon grup de persones grans. I crec que ens toca a nosaltres (de mitjana edat) intentar engrescar-los i transmetre'ls que el món ja és, en part, seu. Per propi dret i pel sentit de la responsabilitat que molts d'ells estan demostrant.