Fa uns anys, un personatge de la política mallorquina que en
aquell moment ocupava la presidència del govern de les Illes
Balears, declarà que els que sortien al carrer a manifestar-se "en
aquella ocasió contra la modificació de la Llei d'espais naturals"
no eren dels seus; que cap d'aquells 15.000 ciutadans i ciutadanes
eren dels que el votaven i que, en conseqüència, no feia comptes
posar-los gens d'atenció.
Al voltant d'aquesta desgraciada anècdota hi ha una determinada
manera d'entendre i fer la política que és més pròpia del primer
terç d'aquest segle que no del darrer decenni. Els nostres padrins
viviren en un context polític en el qual sols s'escoltava i sols
actuaven uns quants, els que tenien més pes econòmic. Avui,
afortunadament, les coses han canviat i el que pensa i diu la gent
no és mai menyspreat en públic per aquells dirigents polítics que
aspiren a mantenir-se en el poder. Vegem sinó el que declarà el
president Matas després de la manifestació del novembre passat a
favor d'una moratòria urbanística: «En prenc nota». Això,
evidentment, no vol dir que acceptàs els postulats dels
manifestants però el que sí considerà i tengué en compte és la
rellevància d'aquella manifestació.
En aquest darrer vintenni els mallorquins hem sortit en massa
diverses vegades al carrer i sempre ha estat per dos motius: el
territori i la llengua que és el mateix que dir l'autogovern, el
futur, la cultura, la racionalitat i el reconeixement. Així, doncs,
hi ha gent "la que surt al carrer" que entén la política com una
responsabilitat compartida i això és un símptoma de maduresa
democràtica. Segurament és per mor de la rellevància mediàtica que
tenen aquests actes de masses que els polítics en campanya miraran
seguiran o fins i tot participaran a la Diada per la Llengua del
proper 8 de maig. És al govern de dia 14 de juny que ens adreçam
per fer-li veure que ens preocupa el futur del bagatge lingüístic i
cultural que aquestes illes han conformat al llarg de generacions i
generacions. Estam preocupats i no ens manquen raons per estar-hi.
Hi ha una certa obstinació a no voler reconèixer la situació de
minorització que viu la llengua històrica de relació habitual dels
mallorquins. Si sortim al carrer és per fer notar a les
institucions competents en la matèria i també a la resta de
ciuradans que habiten aquestes illes que les condicions de vida i
les possibilitats de supervivència de la cultura històricament
conformada són avui més magres que fa deu anys.
A tot el món, i també i especialment a les Illes Balears, es viu
un fenomen que s'ha anomenat mundialització que, pel que fa a les
llengües, provoca freqüents contactes lingüístics ja no sols amb
l'espanyol com passava fa uns anys, sinó també amb l'anglès,
l'alemany i l'àrab. Aquestes noves comunitats de parlants "alguns
rics i d'altres pobres" que avui comparteixen amb nosaltres clima,
territori i segons com feina, han de saber de l'existència de la
cultura pròpia i que n'hi ha que tenim com a objectiu assolir
dignificar aquesta cultura.
Per fer-nos notar és important que dissabte que ve siguem molts
al carrer, perquè els polítics tenen en compte l'opinió pública i
perquè els que ens mirin o els que encara no ens coneguin, tenguin
l'oportunitat de saber que a Mallorca la gent del carrer, la gent
normal té com a preocupació veure reconeguda, oficialment
reconeguda, la seva dignitat col·lectiva. Tanmateix no és sols un
exercici de reconeixement, és també una invitació, una cordial
invitació perquè molta gent s'incorpori a la construcció de la
balearitat lingüística del segle XXI que serà indefectiblement
poliglota però on volem que el català de les Illes Balears ocupi el
lloc que li correspon com el que ha estat fins fa ben poc: la
llengua de relació habitual dels seus habitants.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.