Rebre a València el Diari de Balear del dia 23 d'abril, en dilluns, i llegir en aquesta secció l'article «Contractar Sopa de Cabra», de l'escriptor Hèctor Hernández Vicens, obliga a repassar el cartell dels actes tinguts al capi-i-casal valencià aquell mateix dia amb motiu de la diada del 25 d'abril. Una mirada feta des de la perspectiva de les hores i des de l'experiència de l'assistència als esdeveniments. S'hi veu, sota el títol Per l'Europa dels pobles lliures, la lectura de la Declaració Universal dels Drets dels Pobles (feta per l'escriptor Joan Francesc Mira); la lectura de la Declaració de València sobre els drets de les llengües catalana, basca i gallega (feta pel rector de la UAB, Carles Solà); l'actuació musical de Jordi Savall; la intervenció del líder kurd, Ali Yigit, i l'actuació musical d'Al Tall, Berrogüetto, Gorky's Zygotic Mynci, Kepa Kunkera i Sopa de Cabra. La primera pregunta, tenint en compte que els Estats agressius aprofiten la guerra de Kosovo per carregar amb ceguesa contra el nacionalisme democràtic i nacionalisme excloent amb el cartell d'actes esmentat i amb les notícies sobre la guerra a Kosovo de qualsevol dia com a únic material curricular? I, en conseqüència, la segona qüestió és: hi ha alguna cosa més revolucionària, en aquests moments, que la pedagogia? El cartell d'actes d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) és una lliçó magistral, teòrica i pràctica i exercida per professors de luxe, sobre l'existència real d'un nacionalisme democràtic i tolerant. Té raó el senyor Hernández en considerar el cartell musical arriscat, però ho és estrictament per raons musicals, no per la presència de Sopa de Cabra. Acusar ACPV de «terrible inconseqüència» per contractar el grup de Girona quan aquests van trair la seva catalanitat és un joc periodístic massa fàcil i un flac favor al nacionalisme que es defensava a València. Hem preguntat abans a Sopa de Cabra quina conclusió n'han tret de la seva experiència, tot concedint-los el dret a reflexionar? Sabem que ACPV elabora fa tres anys el seu cartell amb el criteri de portar a València la màxima estrella catalana del moment (1997: Sau; 1998: Els Pets; 1999: Sopa de Cabra)? Insinuar una traïció tot decidint qui és qui no és català des d'ara i per sempre converteix la delació en amenaça. Denunciar opinant és gratuït. Opinar sense reflexionar és perillós. Reflexionar sense informació és atrevit. Atrevim-nos a madurar i sense apel·lar a un perdó que ens paralitza en tant que auto-boicot. Si Sopa de Cabra no són catalans, qui som els catalans? (Pregunta d'independentista no excloent). La policia no va aparèixer i el boicot temut pel senyor Hernández tampoc, no els posem nosaltres, per favor.