Les successives agressions de Sèrbia i el seu exèrcit als països
que integraren Iugoslàvia, acompanyades d'actes de neteja ètnica
massiva, han estat una constant en els darrers anys. Les escenes de
la repressió a Kosovo i els patiments de la població refugiada han
estat el darrer episodi d'aquest historial d'irracionalitat. I
malgrat tot, la percepció als estats europeus occidentals d'aquesta
realitat sovint ha estat distorsionada per uns elements ideològics,
relacionats amb una visió unitarista de les pròpies pluralitats
nacionals, que els ha duit a veure una «guerra civil» quan estàvem
davant una guerra d'agressió i extermini, conculcadora dels més
elementals drets humans i col·lectius. Milosevic, amb el suport de
Rússia, i un suport indirecte no menys important de determinats
estats europeus, ha pogut consolidar un règim tiràic que ha
destruït l'oposició interna i que, sota l'objectiu de reconstruir
la Gran Sèrbia, ha emprès una veritable croada contra les
poblacions croates, bosnianes o kosovars.
Agustí Colomines («Els Balcans, ara o mai», Avui 12.4.1999) ha
indicat com la por del trastocament de les fronteres dels estats,
la predominant concepció estatista i jacobina, ha fet que la Unió
Europea no tengués en compte la importància de preservar els drets
nacionals de les minories. Colomines assenyala com a exemple
d'aquesta actitud "que amaga el temor del qüestionament del
caràcter unitari del propi estat amb pretextos de conveniències
econòmiques o polítiques" la posició del Govern espanyol davant la
possible reunió del Parlament kurd a Vitòria-Gasteiz. Els estats
europeus han estat vacil·lants i egoistes en la seva posició davant
l'agressió ètnica als Balcans. Ha pesat més la por que s'estengués
la reclamació de la sobirania nacional que no la responsabilitat
d'emprendre una política activa i veritablement solidària. I
mentrestant, massacre darrere massacre, el monstre ha anat
engreixant.
Un exemple singularment irresponsable d'aquesta lectura
interessada dels fets balcànics l'hem tengut amb les declaracions
de destacats polítics del PP i del PSOE que des del nacionalisme
d'estat espanyol "amb molts de punts de contacte ideològic amb el
nacionalisme d'estat panserbi" han volgut aprofitar l'ocasió per
reforçar la seva desqualificació dels nacionalismes defensors dels
drets democràtics dels diversos pobles de l'estat. El cor de molts
d'aquests polítics és amb la causa sèrbia, defensora al cap i a la
fi de la integritat territorial de Iugoslàvia contra les minories
«separatistes». Que als Balcans hi ha un conflicte nacional és
evident, però que «un» d'aquests nacionalismes, el serbi basat en
la força de l'estat i de l'exèrcit, intenta eliminar el dret a
l'existència en llibertat, sobirana per tant, dels altres pobles,
també és de dificil negació a hores d'ara. La ignorància del
caràcter democràtic i progressiu del reconeixement polític de la
diversitat nacional els du a confondre intencionadament la natura
del conflicte i alhora expressa una important limitació per tal de
fer passes cap a una articulació més plural de l'estat espanyol i
de la mateixa Europa.
Des d'una òptica democràtica no podem fer altra cosa que ser amb
totes les nostres possibilitats al costat dels refugiats. El
reconeixement del seu dret a viure en llibertat a la seva terra és
el reconeixement a la possibilitat d'una Europa diversa i
democràtica. L'actuació internacional en aquest sentit no sols és
justificada sinó que és indispensable. El que està passant al
Kosovo ens afecta d'una manera tan directa que no hi podem romandre
indiferents. Perquè com diu Agustí Colomines, una política que
pretengui fonamentar-se en la llibertat ha d'assumir el compromis
de defensar-la.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.