Amenaces

De fet, i ja posats a individualitzar, estic en condicions d'identificar l'autor de l'amenaça. Es tracta d'un home anomenat Boris Ieltsin, amb qui no m'uneix cap mena de lligam personal i que, per la seva banda, no té cap coneixement "ni tan sols cap sospita" de la meva existència. L'ocupació d'aquest home és de caràcter polític: és el primer ministre de Rússia (mentre que pel que fa a mi, estimat diari, tu ja saps com em guany la vida). Podem dir, doncs, que, tot i la seva gravetat (repetesc que es tracta d'una amenaça de mort), la situació es produeix sota condicions ben absurdes. D'altra banda, entenc que el senyor Ieltsin actua només com a portaveu o torsimany de la seva pròpia irresponsabilitat com a dirigent polític, però sobretot d'una cadena de causes i efectes tan llarga com lamentable, i que té la seva concreció en la barbàrie de la guerra del Kosovo. Resulta ociós afegir que jo com a individu, jo com a ciutadà, no conec d'aquesta guerra "com de totes les guerres que en els últims anys humilien aquest planeta" res més que les mentides a que m'han donat accés a un determinat grup de poders visibles i invisibles (dirigents polítics, militars i econòmics d'abast europeu, governs estatals, mitjans de comunicació comprats i venuts, traficants d'armes i, en definitiva, una inacabable munició de fills de puta, per citar un vers de Bartomeu Fiol). Tot i això, hi ha a propòsit d'aquest assumpte una sèrie d'evidències que semblen indiscutibles: 1) Slobodan Milosevic és un assassí megalòman tan perillós com Adolf Hitler, i existeixen concidències sorprenents en la configuració de tots dos en tant que personalitats polítiques; 2) la intervenció de l'OTAN s'havia fet necessària, però cal no oblidar mai que tota intervenció bèl·lica significa un estrepitós fracàs polític; 3) aquest fracàs polític en concret és el fracás definitiu de la Unió Europea tal com ha estat plantejada; 4) per molt que el cinisme del senyor Solana ho vulgui, en aquesta política fracassada no caben ni hi han cabut mai les idees ni els sentiments humanitaris, i els homes i les dones d'Europa no hi hem comptat mai per a res; 5) per molt de Parlament Europeu que hi hagi, Estats Units és i serà el Gran Germà d'Occident, amo i senyor; 6) resulta visible que Boris Ieltsin és un deficient mental capaç de voler dur la seva amenaça a la realitat; i 7) els missatges de distensió emesos per Moscou i Washington després de l'amenaça de Ieltsin s'assemblen massa als que es donaven abans de l'esclat de totes les guerres modernes: peixet per a les masses. I, com que per desgràcia la història ensenya, totes aquestes evidències resulten molt intranquil·litzadores.

I mentrestant, estimat diari, no volia fer res més que consignar per escrit que avui, dissabte 10 d'abril de 1999, jo (juntament amb milions de persones més) he hagut de suportar el pitjor dels atacs a la dignitat personal: una amenaça de mort.