cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
21°

Un retrat combustible del candidat Jaume Matas i Palou

Jaume Matas és a punt de llevar-se la llosa més pesada que arrossega des de fa tres anys: ningú més que Gabriel Cañellas l'elegí a ell com a president de la nostra Comunitat. Matas ha representat molt malament el seu mentor i els interessos d'aquest, el qual, traït, l'ha acabat abandonant. Matas ja es troba ara en disposició de representar algú més que no pas Cañellas. Però, a qui?

No seré jo qui glosi les proeses d'aquest president en els tres anys de govern, que per això ja s'ha editat el llibre gratuït i el vídeo dels «Mil dies, mil obres», on es troba una anàlisi exhaustiva dels seus mèrits, sinó donar una pinzellada sobre la cara fosca del candidat del PP.

Tenc per mi que Matas mai no s'ha sabut fort en el lloc, i ha intentat suplir aquesta feblesa en exhibir un caràcter del qual manca, en el fons. Aquest falsejament del natural propi l'ha conduït a situacions incomprensibles, com és fer-se escortar per la Guàrdia Civil a Felanitx, pretendre que Pujol accepti incloure tot el Moll-Alcover en el diccionari de l'IEC, pontificar sobre unes directrius territorials en les quals el seu partit no creu, enfrontar-se a mort amb l'OCB o comparar el nacionalisme del PSM amb el d'Herri Batasuna, per dir-ne algunes. En una paraula, allò que tothom diu d'ell, que és «artificial».

Un altre punt negre: la correja que aguanta el president és ferma a Madrid, no a les Balears. Amb el suport foraster, Matas ha reclutat una guàrdia pretoriana que s'ha dedicat a fer net el partit, descanyitzar-lo i desvergeritzar-lo per complet. Mirau a Santanyí, Llucmajor, Son Servera, Montuïri,... S'han produït tota mena de maniobres estranyes, destinades a imposar Matas com l'indiscutible número 1, i al final ho han aconseguit perquè a Verger, com sempre, l'han trobat acollonit i amb els colçons baixos. Quin paperot, el d'aquest home!

L'aspecte popular del president tampoc no és gaire lluïdor. A la gent de ciències, encara que siguin econòmiques, se li nota massa una educació que marca distàncies. El seu posat «tecno» és una trava per al reclutament de voluntats «populars». Matas es caracteritza pel nerviosisme televisiu, per anar sempre aviat en tot (el seu «feina, feina, feina») que calaria molt en la facultat d'empresarials, però no en una fira pagesa i ramadera.

Matas sap molt bé que no representa la dreta mallorquina de tota la vida, perquè l'ha traïda a consciència. També sap que ha abandonat els seus orígens familiars socialistes, i no en vol ni sentir parlar de la seva llunyana adscripció a l'OCB. El talant espanyolista del PP no el fa gens creïble per a la gent amb una mímima sensibilitat nacionalista. Sembla evident que els votants de Matas seran persones de la dreta descafeïnada («del centro», que diu Aznar); o bé que no tenguin perfil ideològic i que es conformin amb la situació actual, on impera una gran bonança econòmica. També hi haurà majors, pagesos despistats i algun que altre mallorquí que viu per Sud-amèrica. Tots plegats, per desgràcia, fan majoria a la nostra societat. Però és absoluta? Pel bé de tots esper que no.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.