Jaume Matas és a punt de llevar-se la llosa més pesada que
arrossega des de fa tres anys: ningú més que Gabriel Cañellas
l'elegí a ell com a president de la nostra Comunitat. Matas ha
representat molt malament el seu mentor i els interessos d'aquest,
el qual, traït, l'ha acabat abandonant. Matas ja es troba ara en
disposició de representar algú més que no pas Cañellas. Però, a
qui?
No seré jo qui glosi les proeses d'aquest president en els tres
anys de govern, que per això ja s'ha editat el llibre gratuït i el
vídeo dels «Mil dies, mil obres», on es troba una anàlisi
exhaustiva dels seus mèrits, sinó donar una pinzellada sobre la
cara fosca del candidat del PP.
Tenc per mi que Matas mai no s'ha sabut fort en el lloc, i ha
intentat suplir aquesta feblesa en exhibir un caràcter del qual
manca, en el fons. Aquest falsejament del natural propi l'ha
conduït a situacions incomprensibles, com és fer-se escortar per la
Guàrdia Civil a Felanitx, pretendre que Pujol accepti incloure tot
el Moll-Alcover en el diccionari de l'IEC, pontificar sobre unes
directrius territorials en les quals el seu partit no creu,
enfrontar-se a mort amb l'OCB o comparar el nacionalisme del PSM
amb el d'Herri Batasuna, per dir-ne algunes. En una paraula, allò
que tothom diu d'ell, que és «artificial».
Un altre punt negre: la correja que aguanta el president és
ferma a Madrid, no a les Balears. Amb el suport foraster, Matas ha
reclutat una guàrdia pretoriana que s'ha dedicat a fer net el
partit, descanyitzar-lo i desvergeritzar-lo per complet. Mirau a
Santanyí, Llucmajor, Son Servera, Montuïri,... S'han produït tota
mena de maniobres estranyes, destinades a imposar Matas com
l'indiscutible número 1, i al final ho han aconseguit perquè a
Verger, com sempre, l'han trobat acollonit i amb els colçons
baixos. Quin paperot, el d'aquest home!
L'aspecte popular del president tampoc no és gaire lluïdor. A la
gent de ciències, encara que siguin econòmiques, se li nota massa
una educació que marca distàncies. El seu posat «tecno» és una
trava per al reclutament de voluntats «populars». Matas es
caracteritza pel nerviosisme televisiu, per anar sempre aviat en
tot (el seu «feina, feina, feina») que calaria molt en la facultat
d'empresarials, però no en una fira pagesa i ramadera.
Matas sap molt bé que no representa la dreta mallorquina de tota
la vida, perquè l'ha traïda a consciència. També sap que ha
abandonat els seus orígens familiars socialistes, i no en vol ni
sentir parlar de la seva llunyana adscripció a l'OCB. El talant
espanyolista del PP no el fa gens creïble per a la gent amb una
mímima sensibilitat nacionalista. Sembla evident que els votants de
Matas seran persones de la dreta descafeïnada («del centro», que
diu Aznar); o bé que no tenguin perfil ideològic i que es conformin
amb la situació actual, on impera una gran bonança econòmica. També
hi haurà majors, pagesos despistats i algun que altre mallorquí que
viu per Sud-amèrica. Tots plegats, per desgràcia, fan majoria a la
nostra societat. Però és absoluta? Pel bé de tots esper que no.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.